Manifestació Democràcia, Salut i bons aliments...




CIU, PP i PSC units per aturar el procés de participació democràtica sobre conreus
agrícoles amb manipulació genètica

Catalunya ocupa el segon lloc en la producció de conreus transgènics a Europa. Les plantes transgèniques d’ús agrícola són propietat d’un grapat de gegantines corporacions agroindustrials, contaminen els conreus, acaben amb les varietats pròpies del país i fan inviable l’agricultura ecològica. Nombrosos estudis científics adverteixen dels seus seriosos riscos per a la salut. El blat de moro Mon 810, propietat de Monsanto i prohibit a França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia, Hongria i Romania, es continua promocionant a les nostres terres.

Davant d’aquesta situació, emparant-se en l’Estatut d’Autonomia i seguint els passos establerts legalment, la plataforma Som lo que Sembrem va presentar al Parlament de Catalunya una proposició de llei per demanar la prohibició dels conreus transgènics d’ús agrícola, l’etiquetatge exhaustiu dels aliments produïts amb organismes genèticament manipulats, una moratòria al desenvolupament de transgènics i la investigació independent dels seus efectes sanitaris i ambientals.

En un procés participatiu de gran abast, més de 105.000 ciutadanes i ciutadans de tot Catalunya van donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular. Ara, les cúpules de CIU, PP i PSC han respost a la voluntat popular presentant esmenes a la totalitat de la proposició en un intent de vetar el debat parlamentari sobre conreus i aliments transgènics. Això suposa un menyspreu cap als ciutadans i cap als 60 municipis, 4 comarques i molts simpatitzants i càrrecs locals d’aquests partits favorables a la Iniciativa.

En lloc de posar-se del costat de l'Europa democràtica, dels països i les regions que protegeixen els seus ciutadans i defensen el seu patrimoni agrícola i ambiental, CIU, PP i PSC s’alineen amb grans multinacionals amb un llarg historial de pràctiques nocives i de cerca de beneficis privats per sobre de qualsevol altra consideració.

La societat catalana té dret a un treball parlamentari sobre les implicacions dels conreus i els aliments transgènics per a la salut, el medi ambient i la sobirania alimentària de les generacions presents i futures.

Per ètica democràtica i sentit comú, demanem la retirada de les esmenes a la totalitat i la llibertat de vot per als parlamentaris d’aquestes formacions.

Recepta del mes de maig

Aquest mes, esgotem... LA TARONJA


Origen:
Els cítrics es van originar fa uns 20 milions d'anys en el sud-est asiàtic. Des de llavors fins ara han patit nombroses modificacions degudes a la selecció natural i a hibridacions tant naturals com produïdes per l'home.

Propietats:
La taronja és rica en vitamina C, beta-caroteno i bioflavonoides que la converteix en un aliment molt recomanat per a la prevenció del càncer.
Conté petites quantitats de les vitamines B1, B2, B3, B5, B6 i E. És bona per als dolors (coll, genives ) així com per a prevenir o combatre refredats.Excel·lent contra els problemes circulatoris i les venes varicoses ja que conté components que enforteixen els vasos sanguinis.També és rica en sals minerals com el potassi, calci i fòsfor.
Té propietats diürètiques, antiartrítiques i posseeix propietats preventives i curatives.
Aquesta fruita estimula el sistema nerviós essent eficaç contra les convulsions nervioses, migranyes, rampes, insomni i depressions.

Us suggerim la següent recepta:
MELMELADA DE TARONJA[1]

Ingredients

  • 1 kg de taronges (ja pelades)
  • 700 g de sucre (si la taronja és dolça amb 600g n'hi ha prou)
  • 1 llimona
  • 1/2 got d’aigua ( 200 ml)
Preparació:
Pelem 3-4 taronges i la llimona, procurem no agafar la part blanca (amb un pelador de patates va molt bé). Posem al foc una olla amb aigua quan bull hi tirem les pells i deixem bullir 5 minuts, les escorrem i repetim la mateixa operació una altra vegada, per treure l’amargor forta de la pell. Les reservem Pelem la resta de taronges, traiem al màxim la pell blanca, les pesem (abans de tallar-les), les tallem a trossets amb la cassola a sota per aprofitar el suc que va caient, afegim el sucre, el suc de llimona, les pells tallades a juliana i l’aigua. Coem a foc mig durant hora i mitja o dues hores aproximadament, en posem una mica en un platet per veure la textura, quan es va refredant veiem si ja és prou espesa, si ja ens agrada apaguem el foc i anem omplint els pots, que prèviament haurem escaldat, els tanquem bé i els fem bullir (han de quedar coberts d’aigua) uns 10 minuts, vigilant que no es toquin els uns amb els altres perquè no es donin cops, podríen petar-se. Els traiem i deixem refredar. Els guardem en un lloc fosc.

[1] Extreta de: http://comacasa-res.blogspot.es

Yo tengo una bolita que limpia, limpia y limpia!!!!


Doncs sí!!! tenim una boleta màgica que neteja la roba sense fer servir gens de detergent!!!!
( els experts diuen que es pot posar una mica si la roba està molt bruta....)
Que com funciona?!?!? tothom ens ho pregunta... es veu que ionitza la roba.... i la neteja....

Ja sento els sospirs d'incredulitat.... però....com et penses que renta la roba el teu detergent?!?!? si t'ho mires... no et sembla una mica increïble?!?!?
I si mires els anuncis amb les últimes tecnologies en rentat no et sembla encara més estrany?!?!? ara neteja "el oxígeno activo".... i com l'activen?!?!?
o les " perlesdekaliavanishoxiactioncrystalwhite" ...
o et ve una tia disfressada suposadament del futur i es fot dins la rentadora i té un detergent tipus CSI que troba les taques...."incluso las que son invisibles".....

i doncs.... ara ens tornarem suspicaços per uns simpàtics ionets?!?!?

en serio, i ara semblo jo la que fa l'anunci.... l'altre dia em va caure un peazo de taca de tinta (no em pregunteu com) a la roba del Bernat (de 6 mesos... cal???)... i la bolita mágica li va treure la taca al body completament i a la sudadera (que per cert porta avui) la taqueta és imperceptible....." i a sobre no deixa anar fosfats i agents químics pel desaige (o com es digui)... en dues paraules
MI BOLITA MÁGICA es IM-PEZIONANTE!!!!!!!!!!!
crónica enviada per la borroniare Mònica,
quina? adivineu-lo!

Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària

que tindrà lloc del
14 al 18 d'abril a Catalunya.
.
Dimarts 14 d'abril.
19-22h. Cine-Fòrum: El Món Segons Monsanto.
Centre Cívic Convent de Sant Agustí; C/ Comerç, 36. Arc del Triomf (L1).
Organitzen i convoquen :
Transgènics Fora! i Greenpeace.
.
Dijous 16 d'abril.
13-15h. Gran concurs anual de Petroaliments "Saps d'on venen els aliments que compres?" Mercat de la Boqueria. Rambla de les Flors.
Organitzen i convoquen:
RepsolMata i Entesa pel decreixement.
19-22h. Cine-Fòrum i xerrada "Deute ecològic i decreixement".
CSO BarriKarme, C/Carme 25 bis. Liceu (L3).
.
Divendres 17 d'abril.
17-20h. Cercavila contra els transgènics i els petroaliments i per la sobirania alimentària. Drassanes. Drassanes (L3).
Organitza i convoca:
Grup de treball contra els petroaliments: Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, la Campanya “Supermercats No, Gràcies!” i Col·lectiu Transgènics Fora!
.
Dissabte 18 d'abril.
11:30h. Manifestació estatal a Saragossa "per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics".
Per a reservar plaça d'autocar escriviu a autocarzaragoza@yahoo.es
.
més informació sobre la setmana de lluita:

Jornada de Transgènics al CSO La Gordíssima



Des de CSO La Gordíssima de Sant Andreu de Palomar s'organitza una xerrada i passi de vídeo sobre els transgènics que es farà el proper Dijous 2 d'abril a les 19:30h.

Vindran companys de la Plataforma Transgènics Fora i desprès hi haurà sopar popular lliure de transgènics.


Transgènics a la carta

Emissió: Dimecres 25 de març de 2009

Sabrem què és exactament un transgènic. El programa examina els pros i els contres dels conreus transgènics. Ho farem a través del blat de moro, l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya.
Sabrem per què alguns pagesos els prefereixen, però també en coneixerem un que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic per culpa dels transgènics.
I investigarem si menjar-ne pot tenir algun risc per a la salut.
L'Anna Lasaga fa un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre la salut.
Al plató, Marc Boada ens explica com es fa un transgènic i altres aplicacions d'aquesta tècnica tan controvertida.

Hi participen Joan Serra, tècnic de l'IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per pol·linització de camps de transgènics propers i que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic.
Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la UB, explica com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar.
Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC- IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat. Aquest és un procés caríssim que limita l'aparició d'algunes varietats que, segons aquests investigadors, podrien alimentar millor i a més persones. D'això també es queixa la professora Teresa Capell, que dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Lleida que treballa en una pomada vaginal contra la SIDA feta a partir de transgènics.

Més informació a:
www.quequicom.cat

Agrocombustibles ¿Otro negocio es posible?

Taula Rodona
i presentació del llibre:

"Agrocombustibles
¿Otro negocio es posible?"

Divendres 20 de març
a les 19 hores
Lloc: Pati Maning
(C/Montalegre, 7, Barcelona)


Avui en dia, els agrocombustibles (principalment biodiesel i bioetanol) són objecte de polítiques públiques i incentius. S’ha accelerat la seva producció a gran escala, amb la intenció de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i per tant contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Les persones autores d’aquest llibre integren el Grup de Bionegocis, un espai multidisciplinari impulsat des de la Campanya “No et mengis el món”, el qual investiga a Catalunya des de l’any 2007 sobre la temàtica dels agrocombustibles.

El principal objectiu d’aquesta publicació és aprofundir en alguns aspectes per tal de lliurar eines de reflexió i acció. Pretén respondre a preguntes com: què són els agrocombustibles? És positiu el seu rendiment energètic? Quina és la petjada hídrica d’aquests carburants? Són realment una resposta a l’escalfament global? D’on ve la matèria primera? Milloren les condicions de vida als països del Sud? Quins són els interessos corporatius que hi ha al darrera? Generaran els agrocombustibles un major deute ecològic? És la segona generació una resposta adient? Quines perspectives tenim front a la Sobirania Alimentària i la Sobirania Energètica?

http://www.icariaeditorial.com/libros2.php?k=&id=984

Les dones alimenten el món


ENTREPOBLES US CONVIDA A LES II JORNADES INTERNACIONALS:
LES DONES ALIMENTEN AL MÓN.
NO MÉS INVISIBILITAT.
DRETS I RECURSOS:
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
Barcelona: 20 de març, a les 18.30h
AULA-1, CCCB (Centre de Cultura Contemporània)
C. Montalegre, 5
Des dels seus orígens l’agricultura va ser protegida per les cultures ancestrals especialment per les dones, que, moltes vegades, han estat les principals responsables de la guarda i millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han guardat, conservat, intercanviat lliurement i també les han preservat com a llegat per les futures generacions. El model de desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Per això industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trenca les lleis de la naturalesa enverinant plantes, animals i persones. Explota i aniquila la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, afavorint la concentració de la terra en mans de les transnacionals. Militaritza territoris, destrueix diversitat i vida mitjançant tractats comercials. Transgredeix tots els principis i lleis de la naturalesa, modificant genèticament les llavors. (Campanya “Llavors” Vía Campesina)

Les dones en el món lluiten per millorar el benestar quotidià, pel “bon viure”. Motivades per una supervivència individual, però també per reptes col·lectius impulsats des de xarxes i organitzacions socials. Les organitzacions de dones des de diferents perspectives lluiten en defensa dels drets: alimentació, accés a la terra, als territoris, a l’aigua i les llavors, l’habitatge, medi ambient, salut, educació, sexualitat, autonomia, autoestima, bones condicions de feina, participació en la vida de la pròpia comunitat. Un enorme treball i saviesa que s’ha de visibilitzar.
més informació: http://pangea.org/epueblos/

Recepta del mes de març

Aquesta vegada una de coliflor...

CREMA
DE COLIFLOR
I AMETLLES (1)




Ingredients:
» 1 coliflor.
» 2 cebes tipus figueres.
» 50gr. d’ametlles torrades triturades.
» 50gr. de formatge tipus parmesà.
» 150ml. de crema de llet.
» Sal d’herbes, nou moscada i pebre blanc.
» 1 culleradeta de comí en pols.

Preparació:

Saltejarem en una olla de fons gruixut la ceba, que prèviament haurem pelat i tallat fineta. Quan comenci a estar daurada afegirem les ametlles torrades i triturades i la coliflor neta i tallada a ramets.

Tot seguit hi afegirem un litre d’aigua bullint i una culleradeta de comí en pols (per facilitar la digestió de la coliflor i evitar les molestes flatulències). Ho taparem i ho deixarem coure uns 15 minuts o fins que la coliflor estigui cuita.

Enriquirem la sopa amb la crema de llet, la salpebrarem i aromatitzarem amb una mica de nou moscada recent ratllada.

Passar a la batedora fins que obtinguem una crema suau. La servirem ben calenta decorant-la amb una mica d’ametlla triturada.

Aquesta crema es pot fer amb la versió brocoli substituint la coliflor pel brocoli.
[1] Extreta del llibre “les 100 receptes més ràpides de la cuina vegetariana” de Ma Pilar Ibern “Gavina”.
Bon profit!!!

Propietats de la coliflor


Propietats i accions:
» Anticancerígena.
» Potencia la immunitat
.

La coliflor és una font rica en fitonutrients, que es creu que eviten el càncer.
El “ulforafano”intensifica la producció d’enzimes que eliminen les toxines del cos, alhora que el “indol-3-carbinol” disminueix el nivell de estrògens nocius que poden propiciar el creixement de tumors sobret tot el de mama i de la glàndula prostàtica.

La coliflor també conté molta vitamina C i “folato” que són els responsables d’equilibrar el sistema immunològic.

El perill dels transgènics


Sabem el que mengem?
Montsanto comercialitza el 90% dels productes transgènics

«Todos los ciudadanos del mundo deben tomar conciencia de lo que está ocurriendo con la alimentación»
(Marie-Monique Robin).

«Controlando las semillas, Monsanto controla la alimentación. Más potente que las armas, esta es la mejor manera de controlar a la poblaciones del mundo»
(Vandana Shiva).


El mundo según Monsanto: el rostro más peligroso del progreso global

España juntament amb Romania són els únics països de la UE on es cultiven productes transgènics. Marie Manique Robin denuncia a “El mundo según Monsanto” el negoci d’aquesta multinacional , que ven els pesticides i les llavors modificades genèticament per a resistir a aquests mateixos pesticides.

Si voleu més informació, podeu accedir al blog de Josep Pàmies

El mundo según Monsanto

Marie-Monique Robin ,
és autora del documental,
i del llibre
"El mundo según Montsanto"

Reconeguda periodista d’investigació, documentalista
i directora de cine, presenta el seu nou llibre
"El Mundo según Monsanto. De la dioxina a los OGM.
Una multinacional que les desea lo mejor,"
una crítica devastadora a l' activitat de
la multinacional norteamericana Monsanto,
l'empresa líder en la producció
d' aliments transgènics (OGM).

El documental de l'autora, "El mundo según Monsanto”, fou projectat a França a l' Assemblea Nacional Francesa (Congrés dels Diputats) abans del debat sobre la llei de transgènics, La llei va aprovar la moratòria al transgènic de blat de moro de Montsanto, MON 810, el mateix que es conrea a Catalunya.

¿Tu comerías insecticida?

Marie-Monique Robin,
periodista especializada en agroalimentación
VÍCTOR-M. AMELA - 20/02/2009

Tengo 48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una familia campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11, 14 y 17 años). ¿Política? No me caso con nadie, mi compromiso es con la gente: por eso pongo mi pluma en la llaga. Soy agnóstica

¿Qué es Monsanto?
El gigante de la industria Q agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.
¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?
Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la población mundial.
¿Y cómo se logra dominar las semillas? Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no podían patentarse semillas, y Monsanto logró que Estados Unidos lo permitiese. Hoy tienen mil patentes.
¿Es algo que debería preocuparme?
Si te preocupa qué comen tus hijos, sí. Preocúpate por las 80.000 hectáreas cultivadas con maíz transgénico en Catalunya y Aragón: ¿por qué España es el único país de Europa que acepta cultivos transgénicos?
¿No sucede en otros países europeos?
Está prohibido. Con razón: carecemos de estudios sobre los efectos en la salud humana y en el medio ambiente de los organismos genéticamente modificados (OGM).
¿Y por qué España no los veta?
En el Gobierno de España hay ahora cuatro personas relacionadas con Monsanto.
¿Quiénes? Estoy contrastando los datos y pronto publicaré sus nombres.
¿Ese maíz es un OGM de Monsanto?
Sí, se le llama maíz Bt, iniciales de Bacillus thurigiensis:esa bacteria está en el suelo de forma natural y es insecticida. Si se usa en preparados pulverizados es eficaz, y el sol la degrada pronto: resulta inocua para el medio ambiente. Pero los de Monsanto tomaron de la bacteria el gen que produce la toxina, y lo insertaron en el genoma del maíz.
Brillante idea: de este modo, ese maíz queda blindado contra los insectos, ¿no? Sí, pero a un coste peligroso: la toxina intoxica no sólo al piral - insecto perjudicial para el maíz-,sino también a los insectos predadores del piral (como la crisopa), y a mariposas, mariquitas, microorganismos del suelo, pájaros insectívoros...
¿Y a mí?
¿Tú comerías insecticida? Pues ese maíz insecticida pasa a harinas, chips, tacos, cereales, sopas, tortas... ¿Por qué cada día hay más alergias? ¡Son sobrerreacciones de nuestro organismo ante algo que no reconoce!
Con no comer ese maíz, ¡salvado!
No: ese maíz poliniza cultivos de maíz ordinario, contaminándolos, convirtiéndolos también en transgénicos. ¡Extinguirá el maíz natural! Y aunque no ingirieses ese maíz directamente..., se lo dan como forraje a animales que luego tú sí comerás.
¿Debo alarmarme, pues?
Mis padres eran campesinos, líderes sindicales agrarios en Francia: adoptar abonos, pesticidas convencidos de que hacían progresar la agricultura. Hoy están arrepentidos: la biodiversidad de variedades hortofrutícolas ha decrecido drásticamente..., y la mayor proporción de cánceres se da entre agricultores.
Entonces sí podemos alarmarnos...
El herbicida más vendido del mundo se llama Roundup, de Monsanto. Extermina toda la maleza..., pero no es biodegradable, y es promotor de cánceres y perturbador endocrino. ¿Cómo no vamos a padecer cada día más cánceres, diabetes, parkinson y alzheimer? ¡Mis hijas y yo ya no comemos vegetales que no provengan de cultivo biológico!
¿Herbicidas y pesticidas dan cáncer?
¡Nacen bebés con residuos de dioxinas en sus células! Las dioxinas son derivados de síntesis químicas de laboratorio. Llegan a los bebés por lo que comen las madres.
Esto ya escalofría.
Estamos intoxicándonos. Mire el pan.
¿Qué le pasa?
Para que la espiga de trigo produzca más grano, ha sido genéticamente modificada y protegida con ocho pesticidas y varias hormonas... cuyos restos te comes en el pan. ¡Claro que hay cánceres de mama y próstata, y el esperma pierde fertilidad! Siete amigas de mi edad tienen cánceres. Ninguna amiga de mi madre lo tuvo a esta edad.
¿Y por qué no reaccionamos?
Porque priorizamos la cantidad, la producción, la viabilidad económica, el negocio, los precios... Pero este sistema acabará también con los pequeños agricultores.
¿Por qué?
Compran semillas genéticamente preparadas para ser fumigadas con Roundup, se obligan a comprar remesas nuevas cada año, y son caras. Perdemos miles de variedades tradicionales, y los campesinos acaban en manos de Monsanto, arruinándose muchos.
¿Qué pasará si se mantiene esta tónica?
Que Monsanto producirá todas las semillas... y todos los productos fitosanitarios sin los que esas semillas genéticamente modificadas no fructifican (como el Roundup, que le reporta el 30% de sus ingresos): ¡negocio redondo para Monsanto! Si se confirma que algún producto es peligroso, lo retirarán, dándoles tiempo para fabricar otro... hasta que vuelva a demostrarse que es cancerígeno o perturbador hormonal. Y así hasta que acabemos todos estériles y enfermos.
Esto es tan tremendo... Cuesta creerle.
Tenemos ya el precedente del agente naranja. Empleado como herbicida durante decenios, su uso en la guerra de Vietnam ratificó su toxicidad cancerígena. Así que ha sido retirado. Lo fabricaba Monsanto. ¿Y qué le ha pasado a Monsanto pese a los millones de damnificados? Nada.

informació:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090220/53644408928.html

Taller com elaborar el pa...

les pizzes, les diferencies entre els diferents cereals,....
a càrrec d'en Dani, mestre forner del Forn Trinitat.
Aquest establiment ha estat premiat com un dels millors del món.


Dijous 12 de febrer a les 18,30 h
a MERCASOL, la botiga de Trèvol
C/ Portugal, 2 08027 La Sagrera ( Barcelona )

Taller pràctic i gratuït.

més informació Forn Trinitat:

http://www.plataformavecinaltrinitatvella.com/comercios-del-barrio/forn-trinitat/

Recepte del mes de febrer




Farcellets de col i patata





Ingredients per a 4 persones:

12 fulles de col,
750 grs de patates
100 de nata per cuinar
30 grs de bolets secs o 200 grs de bolets naturals
4 ous, ceba, mantega, sal i pebre negre

Elaboració:
Posar els bolets en remull amb aigua tèbia, rentar les patates i posar-les a bullir amb pell Mentrestant escaldeu les fulles de col durant 5 minuts en aigua salada bullint. A continuació escorreu-les i poseu-les al damunt d’un drap i elimineu la part dura de la tija central.

Peleu les patates, i fer-ne un puré, posar-ho en un bol amb dues cullerades de nata, una mica de mantega, sal i pebre i remenar-ho tot molt bé.

Escorreu els bolets, i talla’ls en trossos petits. Passeu-los per la paella i deixeu amb una mica de mantega i deixeu que coguin a foc mig durant 10 minuts. Afegiu-ho al puré de patates i remugueu-ho bé.

Repartiu la barreja obtinguda sobre les fulles de col i tanqueu-les formant petites bosses. Poseu-les en una font de forn untada de mantega i les cobriu amb una salsa preparada amb els ous, la nata restant, sal i pebre

Poseu al damunt ceba ratllada y mantega i ja està preparat per anar al forn. Posar-ho al forn durant aprox. 30 minuts a 180ºC. Serviu-lo ben calent.
Bon profit!!!!

Recepta del llibre:Verduras y guarniciones: De Vecchi

Propietats de la col



Propietats/accions:

Anticancerígena.
Rica en antioxidants.
Alleugera les inflamacions.


Les cols són riques en antioxidants com la “vitamina C” i el “betacaroté”, que potencien la immunitat, disminueixen la tensió arterial i combaten les malalties cardíaques. També proporcionen “folfat”, que prevé els defectes de naixement.
Les cols contenen “indole-3-carbinol”, o “13C”, la qual elimina els estrògens maliciosos del càncer de mama; així com el “sulforafà”, que deté el càncer de pròstata i de colon accelerant la producció d’uns enzimes que prevenen la formació de tumors.

Recepte del mes

Carxofes al vapor

ingredients:
carxofes
1 got de vi blanc
all, julivert
pebre negre, sal

elaboració:
Netegeu les carxofes i en separeu les fulles exteriors, més dures. talleu-ne les puntes i doneu-los uns quants cops fins que s'obrin.

Omplireu l'interior de les carxofes amb all, julivert picats i una mica de sal.

Les poseu en una olla de coure al vapor juntament amb un got petit de vi blanc i mig got petit d'aigua. Tanqueu l'olla i quan el vapor començi a sortir, ho deixeu coure uns 4 o 5 minuts.

Recepte del llibre del Mercat a la taula/Diputació de Barcelona

Suggeriment de la Silvia, després de fer les carxofes al vapor, es pot fer un saltejat de carxofes, blat de moro i xampinyons i quan el plat sigui a taula afegir-hi formatge fresc.


Bon profit!!!!!

Propietats de la carxofa

Propietats/accions:
. Protegeix el fetge.
. Estimula la vesícula biliar.

Parts de què es fa ús: les fulles i el cor.



Les carxofes són els capolls sense obrir d’una planta perenne semblant al cardo.
Les carxofes contenen vitamina C, alts nivells de vitamines B, fibra dietètica i gran nombre de minerals. Tant les fulles com el cor s’utilitzen terapèuticament des de temps immemorials.

Ja que tenen un ingredient actiu anomenat “cinarina”, les carxofes, sobre tot les fulles, permeten que el fetge metabolitzi la ingesta excessiva d’aliments i d’alcohol. A més a més, les carxofes són una fabulosa font d’energia cosa que ajuda a combatre una ressaca si es pren infusionada.

Ja que la carxofa té qualitats desintoxicants, també són un complement molt útil per a la dieta de les persones que tenen enfermetats com gota, artritis i reumatisme. Tradicionalment les carxofes s’utilitzaven per ajudar a controlar el nivell de colesterol i reduir el nivell de sucre. Els cors són especialment bons per combatre la indigestió si es prenen com a primer plat.

El compromís Danone


article sobre la transnacional Danone i la seva campanya de "màrqueting"
"Junts sembrem vida"

,,,,,
Sembrant vida
o recol·lectant euros?
La transnacional Danone ha iniciat a Espanya una presumida maniobra de màrqueting denominada “Junts Sembrem Vida” (JSV), que pretén reduir la solidaritat al simple fet de comprar iogurts. Per cada producte Danone que s’ aconseguisca vendre en les pròximes setmanes, la multinacional francesa regalarà una llavor per a diversos projectes de Creu Roja a Àfrica. Abans es feia la digestió amb Actimel. Ara, al mateix preu, s’aconsegueix canviar el món, o almenys, així s’anuncia en la web de la campanya, en lletres grans i entre signes d’exclamació.

No obstant això, la crisi alimentària que pretén combatre JSV, no naix d’una falta de producció d’aliments, sinó entre altres motius del gran poder corporatiu, que en el món de l’alimentació controla totes les etapes productives i que a poc a poc va eliminant als menuts competidors. I ací tenim a Danone, la primera indústria lletera intensiva del planeta, la segona mundial d’aigües embotellades i la segona en “nutrició infantil”, entre altres “lideratges”, com el de destruir la ramaderia camperola del món, asfixiant econòmicament als menuts productors.

Danone, una multinacional amb vendes per 14.000 milions d’euros anuals, aportarà 550.000 euros en tres anys a JSV, o siga, 183.000 a l’any, el que representa un 0,0013% de les seues vendes. En el món de la cooperació al desenvolupament, un projecte de 183.000 euros és un projecte diminut, que en aquest cas ha estat engrandit a través d’una campanya publicitària que amb tota seguretat resultarà molt més cara que la seua aportació a JSV, ja que només en 2006, Danone va gastar 1000 milions d’euros en publicitat en tot el món, 80 d’ells a Espanya. Hi ha altra forma de valorar l’esforç econòmic que suposa para Danone aquest projecte solidari. Ens hem pres la molèstia de fer uns quants càlculs a partir dels 3 cèntims aproximats que guanya per cada iogurt, etc. Saben vostès quant tarda Danone a obtenir els diners necessaris per a finançar els 183.000 euros?... Doncs requerirà vendre 6 milions d’unitats, el que assolirà en les pròximes 14 hores!!

més informació i article sencer en PDF:

notícia enviada pel borronaire Dani. moltes gràcies!