Jornada de Transgènics al CSO La Gordíssima



Des de CSO La Gordíssima de Sant Andreu de Palomar s'organitza una xerrada i passi de vídeo sobre els transgènics que es farà el proper Dijous 2 d'abril a les 19:30h.

Vindran companys de la Plataforma Transgènics Fora i desprès hi haurà sopar popular lliure de transgènics.


Transgènics a la carta

Emissió: Dimecres 25 de març de 2009

Sabrem què és exactament un transgènic. El programa examina els pros i els contres dels conreus transgènics. Ho farem a través del blat de moro, l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya.
Sabrem per què alguns pagesos els prefereixen, però també en coneixerem un que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic per culpa dels transgènics.
I investigarem si menjar-ne pot tenir algun risc per a la salut.
L'Anna Lasaga fa un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre la salut.
Al plató, Marc Boada ens explica com es fa un transgènic i altres aplicacions d'aquesta tècnica tan controvertida.

Hi participen Joan Serra, tècnic de l'IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per pol·linització de camps de transgènics propers i que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic.
Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la UB, explica com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar.
Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC- IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat. Aquest és un procés caríssim que limita l'aparició d'algunes varietats que, segons aquests investigadors, podrien alimentar millor i a més persones. D'això també es queixa la professora Teresa Capell, que dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Lleida que treballa en una pomada vaginal contra la SIDA feta a partir de transgènics.

Més informació a:
www.quequicom.cat

Agrocombustibles ¿Otro negocio es posible?

Taula Rodona
i presentació del llibre:

"Agrocombustibles
¿Otro negocio es posible?"

Divendres 20 de març
a les 19 hores
Lloc: Pati Maning
(C/Montalegre, 7, Barcelona)


Avui en dia, els agrocombustibles (principalment biodiesel i bioetanol) són objecte de polítiques públiques i incentius. S’ha accelerat la seva producció a gran escala, amb la intenció de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i per tant contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Les persones autores d’aquest llibre integren el Grup de Bionegocis, un espai multidisciplinari impulsat des de la Campanya “No et mengis el món”, el qual investiga a Catalunya des de l’any 2007 sobre la temàtica dels agrocombustibles.

El principal objectiu d’aquesta publicació és aprofundir en alguns aspectes per tal de lliurar eines de reflexió i acció. Pretén respondre a preguntes com: què són els agrocombustibles? És positiu el seu rendiment energètic? Quina és la petjada hídrica d’aquests carburants? Són realment una resposta a l’escalfament global? D’on ve la matèria primera? Milloren les condicions de vida als països del Sud? Quins són els interessos corporatius que hi ha al darrera? Generaran els agrocombustibles un major deute ecològic? És la segona generació una resposta adient? Quines perspectives tenim front a la Sobirania Alimentària i la Sobirania Energètica?

http://www.icariaeditorial.com/libros2.php?k=&id=984

Les dones alimenten el món


ENTREPOBLES US CONVIDA A LES II JORNADES INTERNACIONALS:
LES DONES ALIMENTEN AL MÓN.
NO MÉS INVISIBILITAT.
DRETS I RECURSOS:
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
Barcelona: 20 de març, a les 18.30h
AULA-1, CCCB (Centre de Cultura Contemporània)
C. Montalegre, 5
Des dels seus orígens l’agricultura va ser protegida per les cultures ancestrals especialment per les dones, que, moltes vegades, han estat les principals responsables de la guarda i millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han guardat, conservat, intercanviat lliurement i també les han preservat com a llegat per les futures generacions. El model de desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Per això industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trenca les lleis de la naturalesa enverinant plantes, animals i persones. Explota i aniquila la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, afavorint la concentració de la terra en mans de les transnacionals. Militaritza territoris, destrueix diversitat i vida mitjançant tractats comercials. Transgredeix tots els principis i lleis de la naturalesa, modificant genèticament les llavors. (Campanya “Llavors” Vía Campesina)

Les dones en el món lluiten per millorar el benestar quotidià, pel “bon viure”. Motivades per una supervivència individual, però també per reptes col·lectius impulsats des de xarxes i organitzacions socials. Les organitzacions de dones des de diferents perspectives lluiten en defensa dels drets: alimentació, accés a la terra, als territoris, a l’aigua i les llavors, l’habitatge, medi ambient, salut, educació, sexualitat, autonomia, autoestima, bones condicions de feina, participació en la vida de la pròpia comunitat. Un enorme treball i saviesa que s’ha de visibilitzar.
més informació: http://pangea.org/epueblos/

Recepta del mes de març

Aquesta vegada una de coliflor...

CREMA
DE COLIFLOR
I AMETLLES (1)




Ingredients:
» 1 coliflor.
» 2 cebes tipus figueres.
» 50gr. d’ametlles torrades triturades.
» 50gr. de formatge tipus parmesà.
» 150ml. de crema de llet.
» Sal d’herbes, nou moscada i pebre blanc.
» 1 culleradeta de comí en pols.

Preparació:

Saltejarem en una olla de fons gruixut la ceba, que prèviament haurem pelat i tallat fineta. Quan comenci a estar daurada afegirem les ametlles torrades i triturades i la coliflor neta i tallada a ramets.

Tot seguit hi afegirem un litre d’aigua bullint i una culleradeta de comí en pols (per facilitar la digestió de la coliflor i evitar les molestes flatulències). Ho taparem i ho deixarem coure uns 15 minuts o fins que la coliflor estigui cuita.

Enriquirem la sopa amb la crema de llet, la salpebrarem i aromatitzarem amb una mica de nou moscada recent ratllada.

Passar a la batedora fins que obtinguem una crema suau. La servirem ben calenta decorant-la amb una mica d’ametlla triturada.

Aquesta crema es pot fer amb la versió brocoli substituint la coliflor pel brocoli.
[1] Extreta del llibre “les 100 receptes més ràpides de la cuina vegetariana” de Ma Pilar Ibern “Gavina”.
Bon profit!!!

Propietats de la coliflor


Propietats i accions:
» Anticancerígena.
» Potencia la immunitat
.

La coliflor és una font rica en fitonutrients, que es creu que eviten el càncer.
El “ulforafano”intensifica la producció d’enzimes que eliminen les toxines del cos, alhora que el “indol-3-carbinol” disminueix el nivell de estrògens nocius que poden propiciar el creixement de tumors sobret tot el de mama i de la glàndula prostàtica.

La coliflor també conté molta vitamina C i “folato” que són els responsables d’equilibrar el sistema immunològic.

El perill dels transgènics


Sabem el que mengem?
Montsanto comercialitza el 90% dels productes transgènics

«Todos los ciudadanos del mundo deben tomar conciencia de lo que está ocurriendo con la alimentación»
(Marie-Monique Robin).

«Controlando las semillas, Monsanto controla la alimentación. Más potente que las armas, esta es la mejor manera de controlar a la poblaciones del mundo»
(Vandana Shiva).


El mundo según Monsanto: el rostro más peligroso del progreso global

España juntament amb Romania són els únics països de la UE on es cultiven productes transgènics. Marie Manique Robin denuncia a “El mundo según Monsanto” el negoci d’aquesta multinacional , que ven els pesticides i les llavors modificades genèticament per a resistir a aquests mateixos pesticides.

Si voleu més informació, podeu accedir al blog de Josep Pàmies

El mundo según Monsanto

Marie-Monique Robin ,
és autora del documental,
i del llibre
"El mundo según Montsanto"

Reconeguda periodista d’investigació, documentalista
i directora de cine, presenta el seu nou llibre
"El Mundo según Monsanto. De la dioxina a los OGM.
Una multinacional que les desea lo mejor,"
una crítica devastadora a l' activitat de
la multinacional norteamericana Monsanto,
l'empresa líder en la producció
d' aliments transgènics (OGM).

El documental de l'autora, "El mundo según Monsanto”, fou projectat a França a l' Assemblea Nacional Francesa (Congrés dels Diputats) abans del debat sobre la llei de transgènics, La llei va aprovar la moratòria al transgènic de blat de moro de Montsanto, MON 810, el mateix que es conrea a Catalunya.

¿Tu comerías insecticida?

Marie-Monique Robin,
periodista especializada en agroalimentación
VÍCTOR-M. AMELA - 20/02/2009

Tengo 48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una familia campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11, 14 y 17 años). ¿Política? No me caso con nadie, mi compromiso es con la gente: por eso pongo mi pluma en la llaga. Soy agnóstica

¿Qué es Monsanto?
El gigante de la industria Q agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.
¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?
Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la población mundial.
¿Y cómo se logra dominar las semillas? Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no podían patentarse semillas, y Monsanto logró que Estados Unidos lo permitiese. Hoy tienen mil patentes.
¿Es algo que debería preocuparme?
Si te preocupa qué comen tus hijos, sí. Preocúpate por las 80.000 hectáreas cultivadas con maíz transgénico en Catalunya y Aragón: ¿por qué España es el único país de Europa que acepta cultivos transgénicos?
¿No sucede en otros países europeos?
Está prohibido. Con razón: carecemos de estudios sobre los efectos en la salud humana y en el medio ambiente de los organismos genéticamente modificados (OGM).
¿Y por qué España no los veta?
En el Gobierno de España hay ahora cuatro personas relacionadas con Monsanto.
¿Quiénes? Estoy contrastando los datos y pronto publicaré sus nombres.
¿Ese maíz es un OGM de Monsanto?
Sí, se le llama maíz Bt, iniciales de Bacillus thurigiensis:esa bacteria está en el suelo de forma natural y es insecticida. Si se usa en preparados pulverizados es eficaz, y el sol la degrada pronto: resulta inocua para el medio ambiente. Pero los de Monsanto tomaron de la bacteria el gen que produce la toxina, y lo insertaron en el genoma del maíz.
Brillante idea: de este modo, ese maíz queda blindado contra los insectos, ¿no? Sí, pero a un coste peligroso: la toxina intoxica no sólo al piral - insecto perjudicial para el maíz-,sino también a los insectos predadores del piral (como la crisopa), y a mariposas, mariquitas, microorganismos del suelo, pájaros insectívoros...
¿Y a mí?
¿Tú comerías insecticida? Pues ese maíz insecticida pasa a harinas, chips, tacos, cereales, sopas, tortas... ¿Por qué cada día hay más alergias? ¡Son sobrerreacciones de nuestro organismo ante algo que no reconoce!
Con no comer ese maíz, ¡salvado!
No: ese maíz poliniza cultivos de maíz ordinario, contaminándolos, convirtiéndolos también en transgénicos. ¡Extinguirá el maíz natural! Y aunque no ingirieses ese maíz directamente..., se lo dan como forraje a animales que luego tú sí comerás.
¿Debo alarmarme, pues?
Mis padres eran campesinos, líderes sindicales agrarios en Francia: adoptar abonos, pesticidas convencidos de que hacían progresar la agricultura. Hoy están arrepentidos: la biodiversidad de variedades hortofrutícolas ha decrecido drásticamente..., y la mayor proporción de cánceres se da entre agricultores.
Entonces sí podemos alarmarnos...
El herbicida más vendido del mundo se llama Roundup, de Monsanto. Extermina toda la maleza..., pero no es biodegradable, y es promotor de cánceres y perturbador endocrino. ¿Cómo no vamos a padecer cada día más cánceres, diabetes, parkinson y alzheimer? ¡Mis hijas y yo ya no comemos vegetales que no provengan de cultivo biológico!
¿Herbicidas y pesticidas dan cáncer?
¡Nacen bebés con residuos de dioxinas en sus células! Las dioxinas son derivados de síntesis químicas de laboratorio. Llegan a los bebés por lo que comen las madres.
Esto ya escalofría.
Estamos intoxicándonos. Mire el pan.
¿Qué le pasa?
Para que la espiga de trigo produzca más grano, ha sido genéticamente modificada y protegida con ocho pesticidas y varias hormonas... cuyos restos te comes en el pan. ¡Claro que hay cánceres de mama y próstata, y el esperma pierde fertilidad! Siete amigas de mi edad tienen cánceres. Ninguna amiga de mi madre lo tuvo a esta edad.
¿Y por qué no reaccionamos?
Porque priorizamos la cantidad, la producción, la viabilidad económica, el negocio, los precios... Pero este sistema acabará también con los pequeños agricultores.
¿Por qué?
Compran semillas genéticamente preparadas para ser fumigadas con Roundup, se obligan a comprar remesas nuevas cada año, y son caras. Perdemos miles de variedades tradicionales, y los campesinos acaban en manos de Monsanto, arruinándose muchos.
¿Qué pasará si se mantiene esta tónica?
Que Monsanto producirá todas las semillas... y todos los productos fitosanitarios sin los que esas semillas genéticamente modificadas no fructifican (como el Roundup, que le reporta el 30% de sus ingresos): ¡negocio redondo para Monsanto! Si se confirma que algún producto es peligroso, lo retirarán, dándoles tiempo para fabricar otro... hasta que vuelva a demostrarse que es cancerígeno o perturbador hormonal. Y así hasta que acabemos todos estériles y enfermos.
Esto es tan tremendo... Cuesta creerle.
Tenemos ya el precedente del agente naranja. Empleado como herbicida durante decenios, su uso en la guerra de Vietnam ratificó su toxicidad cancerígena. Así que ha sido retirado. Lo fabricaba Monsanto. ¿Y qué le ha pasado a Monsanto pese a los millones de damnificados? Nada.

informació:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090220/53644408928.html