'De la Mata a l'olla', en versió reduïda
El borró a la televisió....
Per esbrinar-ho, seguim a un quilo de pebrots des que els recullen en el seu camp de Ciudad Real fins que arriben al mercat. Mentre els acompanyem en el seu viatge veiem com passen per moltes mans i el preu va augmentant progressivament. Els preguntem a cada un dels intermediaris i l'opinió és unànime: tots se senten espremuts al màxim i ningú es considera responsable de tant increment de preu.
El problema està en la distribució. Cinc grans empreses i dues centrals de compres són qui controlen el mercat i marquen els preus. Els agricultors estan intentant agrupar-se per poder negociar en igualtat de condicions, però, la Comissió Nacional de la Competència considera que això xoca amb les lleis del lliure mercat.
Mentre, els agricultors asseguren que per no estar amb la soga al coll haurien de vendre el quilo de pebrots a 80 cèntims en lloc dels 30 que els paguen ara. Però mentre ells diuen que estan ofegats, al mercat el quilo pot costar fins a dos euros i mig. D'una banda, el doble etiquetatge perquè a l'hora de fer la compra els consumidors siguem conscients d'on provenen els productes que ens portem a casa, a quin preu s'han pagat a l'agricultor i per què mans ha passat.
Una altra alternativa són les cooperatives de consum que eliminen totes les baules de la cadena agroalimentària i recuperen la relació agricultor-comprador. Aquesta solució per descomptat no és més barata però garanteix que el pagès rebi un preu just pel seu treball.
podeu veure en Ferran i els borronaires ... enllaç
Aturant els abusos de les transnacionals
El programa segueix els dies de preparació, celebració i posteriors al Tribunal Permanent dels Pobles, de la mà d'un company de l'ODG, el Jesús Carrión. A través dels casos de Repsol a Neuquen (Argentina), Unión Fenosa a San Marcos (Guatemala), Pescanova a Nicaragua i Endesa a Aysen, a la Patagònia Xilena, es mostren exemples de com les empreses transnacionals cometen abusos als països empobrits on operen, en matèria de drets humans i d'impactes ambientals. El programa explica la demanda d'establir legislacions i mecanismes per a acabar amb la impunitat de les empreses, i mostra les deficiències de la Responsabilitat Social Corporativa.
El programa el podeu veure aquesta nit a les 22.25 al canal 33, així com en qualsevol moment aquí
Propietats nutritives dels bolets
Algunes de les propietats dels bolets serien suficients per poder considerar-los aliments funcionals:
· Són reguladors biològics de diverses funcions de l'organisme.
· Modulen el funcionament del sistema immunitari (augmenten les defenses)
· Mantenen l'homeòstasi o equilibri de l'organisme.
· Regulen els bioritmes.
· Prevenen i curen diversos tipus de càncer.
· Fan baixar els nivells de colesterol.
· Són agents antitrombòtics (anticoagulants).
· Són agents antidiabètics.
· Ajuden a combatre la hipertensió arterial.
Tanmateix, ni totes les espècies de bolets tenen aquestes propietats, ni en el mateix grau. Hi ha espècies fàcils d'obtenir, perquè són abundants o perquè es cultiven, que poden ser molt beneficioses. El xiitake (bolet xinès, bolet de roure, llenega del Pirineu, Lentinus edodes), la gírgola de castanyer o maitake (Grifola frondosa), que són bolets habituals en la cuina oriental, les gírgoles (Pleurotus) o les orelles de Judes (Auricularia auricula-judae) són alguns dels bolets que poden ajudar-nos a millorar la nostra salut.
Recepta del mes
Temporada: tardor
Dificultat: alta
Temps: 45 minuts
Ingredients
1/2 quilo de bolets
1 ceba grossa
1 grapat d’ametlles torrades
1 ou
2 cullerades de farina
1 got de llet
Sal
Pebre
Nou moscada
Beixamel no massa espessa
1 paquet de pasta de canelons
Formatge ratllat
Preparació
Sofregirem la ceba i els bolets, tot tallat ben petit. Picarem les ametlles, les afegirem, juntament amb dues cullerades de farina i un got de llet, ho barrejarem tot fins que quedi ben cremós i hi posarem la sal, el pebre i un polsim de nou moscada, a continuació hi posarem l’ou sencer i ho tronarem a remenar. Ha de quedar una pasta força espessa.
A part farem una beixamel una mica líquida. Farcirem els canelons amb la pasta que hem preparat i els posarem en una safata de forn. Hi tirarem beixamel per sobre i seguidament hi posarem el formatge ratllat i ho gratinarem.
§§§ Aquests canelons, són deliciosos i en podem fer tantes varietats com vulguem, no només amb bolets, sinó també amb verdures: carxofes, albergínies, carabassa, espinacs o el que se’ns pugui ocórrer:
Del llibre: Viatge nutritiu
de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.
Editorial Montflorit
Seguim amb l'estiu ètnic... ara MUTABAL
Ingredients:
3 albergínies petites
3 cullerades de tahin (crema de sèsam)
1 all
1 culleradeta rasa de comí
El suc de mitja llimona
Sal
Per adornar: pebre vermell moll (dolç, paprika, o picant, caiena, al gust) i una cullerada d’oli d’oliva verge extra
Posem a escalivar, a la planxa o al forn, les albergínies, girant-les fins que la pell estigui ben torrada.
Mentrestant, en un morter, fem una pasta amb l’all i el comí. Afegim el tahin, el suc de la llimona i la polpa aixafada de les albergínies, que hem pelat vigilant que no quedin restes de pell cremada. També es pot fer amb batedora, si es desitja una textura més fina.
Hi posem sal, remenem i servim en un plat pla, adornant la crema empolvorant amb la paprika o caiena i el raig d’oli d’oliva.
Tradicionalment s’acompanya de pa de pita, però també poden ser torrades, panets, bastons, tortes d’arros...
La recepta de l'estiu
TABULÉ
El Tabulé (del àrab tabbula), que també podem trobar com a taboulé, tabouleh o tabbouleh, és una amanida d’Orient Mitjà ideal par als mesos estivals, ja que es pren fresqueta i ofereix sabors que netegen el paladar.
Ideal per l’estiu.
1 got de cuscús
1 got d’aigua
Menta
Julivert
½ kg tomàquet madur
1 pebrot vermell no massa gran
1 pebrot verd
1 cogombre
1 Ceba
1 o 2 pastanagues
El suc d’una llimona
Oli d’oliva
sal
Primer preparem el cuscús. El posem en un bol amb un raig d’oli i mica de sal i aboquem l’aigua que prèviament hem portat a ebullició i remenem. Ho deixem reposar i l’anem vigilant, remenant de tant en tant per tal d’assegurar que els grans no quedin enganxats ni tampoc massa secs, si ens passés això podem afegir una mica més d’aigua i treballar-ho.
Mentre el cuscús es va refredant, tallem el tomàquet (millor sense les llavors), el pebrot vermell i el verd, el cogombre, la ceba i la pastanaga a trossos petits, quan més petit millor i ho afegim al cuscús. Piquem molt fi un bon grapat de fulles de menta amb una quantitat similar de julivert i també ho afegim i, per últim posem el suc de la llimona, l’oli i la sal.
Ho barregem tot i ho posem a la nevera mínim dues hores. Passat aquest temps, ja es pot menjar.
Observacions:
És un plat que tot i que ja és bo acabat de fer guanya en deixar-lo reposar, així que si fem una mica de més i ens en sobra, el podem guardar un o dos dies sense problemes i el podrem tornar a gaudir millorat, a més ve molt de gust perquè és molt refrescant.
Informació Tercera Repera
RECEPTES de cosmètica natural
1 got d’oli d’ametlles
½ got d’aigua destil·lada
2 cullerades de cera d’abella
1 punteta de sal de bòrax
1 cullerada d’essència d’azahar
Escalfar una mica l’aigua amb la sal i també a foc lent (o bany maria) fondre la cera. Afegir després la resta d’ingredients, a poc a poc, en un recipient de vidre o plàstic i remenant amb una espàtula de fusta.
Es poden canviar els ingredients (oli, aigua) depenent del resultat desitjat (ex. la rosa mosqueta és anti-arrugues, el sèsam és protector solar...). També es poden modificar les proporcions, depenent de les necessitats (ex. una pell grassa pot necessitar més aigua que oli, etc.)
1/3 de tintura (Aigua d’Hongria, suavitzant)(*)
1/3 d’aigua destil·lada
resta: glicerina natural vegetal, regeneradora de les cèl·lules
3 gotes d’oli essencial de sàlvia, reguladora de la transpiració
3 gotes de llimona
5 cullerades d’argila blanca o caolí
5 cullerades d’argila verda
20 gotes de tintura de pròpolis (cicatritzant, anti-inflamatori i desinfectant) 4 gotes d’oli essencial de menta
1 gota d’oli essencial de clau (anestesiant i anti-bacterià)
2 gotes d’oli essencial d’arbre del té
1 gota d’oli essencial de gingebre
Un cop barrejat en un recipient de vidre o plàstic amb l’espàtula de fusta, afegir aigua destil·lada a poc a poc fins aconseguir la textura desitjada. A discreció es pot posar una mica de tintura de sàlvia i, si es vol amb escuma, bicarbonat sòdic.
5è aniversari
Setmana per la Sobirania alimentària i de lluita contra els transgènics
Supermercats, no gràcies... la pel.lícula!
Les grans cadenes de distribució s’estan convertint en l’única via d’accés al consum i això té repercusions sobre la producció i les persones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidir com a consumidores i consumidors.
més info http://supermercatsnogracies.wordpress.com/
La recepta del mes d'abril
LES FAVES
PROPIETATS
Una mica d'història |
| |
La fava és un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des de l'edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo.
|
| |
|
|
|
Propietats nutricionals | |
Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.
|
|
LA RECEPTA: Faves a la Catalana
Temporada: primavera
Dificultat: baixa
Temps: 1 hora
Ingredients:
1 quilo de faves sense pelar per persona
1 ceba grossa
1 manat d’alls tendres
2 cullerades de tomàquet triturat
Un bri de menta fresca
Sal
Pebre negre
Pebre vermell dolç
Un gotet de vi negre (opcional)
Preparació:
Un cop haguem pelat les faves, les reservem. En una cassola hi farem un sofregit a base de ceba i els alls tendres, ho deixarem fins que estigui ben tou però que no s’ennegreixi. Llavors hi posarem el tomàquet triturat, ho salpebrarem i sofregim uns 5 minuts més, a continuació hi posarem les faves, la menta fresca i el gotet de vi, en lloc de vi podem posar una mica de caldo vegetal. Ho taparem hi ho deixarem coure tot a foc lent, remenant-ho de tant en tant, uns 30 o 40 minuts depenent de la mida de les faves, i ja ho podrem servir.
Del llibre: Viatge nutritiu
de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.
Editorial Montflorit
El 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua
La recepta del mes de març
Temporada: març, abril i maig
Origen: a l’antiguitat ja es consumien a l’Índia i a la Xina. Probablement van arribar a Europa des d’Egipte. S’utilitzaven secs, bàsicament per alimentar als animals. A partir del segle xvi, comencen a estar presents a la cuina com a producte fresc.
Propietats: els pèsols aporten fibra, vitamina A i minerals com potassi, fòsfor i calci. Tenen propietats tranquil·litzants ja que produeix un efecte beneficiós sobre el sistema nerviós.
La recepta:Pèsols estofats
Temporada: primavera
Dificultat: baixa
Temps: 30 minuts
Ingredients:
1 ceba tendra
Un parell d’alls tendres
2 pastanagues
1 tomàquet triturat
Un bri de menta fresca
1 quilo de pèsols
Sal
Pebre
Un gotet de vi negre (opcional)
Preparació:
En una cassola sofregirem la ceba, els alls i les pastanagues tallades a rodanxes. Quan el sofregit estigui tou, hi afegirem el tomàquet triturat, ho salpebrerem i ho deixarem uns minuts fins que quedi ben confitat, llavors hi posarem els pèsols, el bri de menta fresca i el gotet de vi, si el volem posar, sinó hi posarem una mica d’aigua o de caldo vegetal. Ho taparem hi ho deixarem coure fins que veiem que els pèsols ja són al punt.
Per aquest estofat és bona idea tenir llest un bon pa de qualitat i sucar tant com es vingui de gust.
Del llibre: Viatge nutritiu
de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.
Editorial Montflorit