Menjar surt car i aquesta setmana volem descobrir perquè. Els agricultors es queixen que els paguen poc i els consumidors també ens queixem dels preus. Des que surt del camp fins que arriba al plat el preu de fruites i verdures pot augmentar fins a un 700 per cent on va a parar aquesta diferència de preu?
Per esbrinar-ho, seguim a un quilo de pebrots des que els recullen en el seu camp de Ciudad Real fins que arriben al mercat. Mentre els acompanyem en el seu viatge veiem com passen per moltes mans i el preu va augmentant progressivament. Els preguntem a cada un dels intermediaris i l'opinió és unànime: tots se senten espremuts al màxim i ningú es considera responsable de tant increment de preu.
El problema està en la distribució. Cinc grans empreses i dues centrals de compres són qui controlen el mercat i marquen els preus. Els agricultors estan intentant agrupar-se per poder negociar en igualtat de condicions, però, la Comissió Nacional de la Competència considera que això xoca amb les lleis del lliure mercat.
Mentre, els agricultors asseguren que per no estar amb la soga al coll haurien de vendre el quilo de pebrots a 80 cèntims en lloc dels 30 que els paguen ara. Però mentre ells diuen que estan ofegats, al mercat el quilo pot costar fins a dos euros i mig. D'una banda, el doble etiquetatge perquè a l'hora de fer la compra els consumidors siguem conscients d'on provenen els productes que ens portem a casa, a quin preu s'han pagat a l'agricultor i per què mans ha passat.
Una altra alternativa són les cooperatives de consum que eliminen totes les baules de la cadena agroalimentària i recuperen la relació agricultor-comprador. Aquesta solució per descomptat no és més barata però garanteix que el pagès rebi un preu just pel seu treball.
podeu veure en Ferran i els borronaires ... enllaç
1 comentari:
Em va agradar molt el reportatge, ho recomano molt si encara no l'heu vist.
Publica un comentari a l'entrada