Setmana per la Sobirania alimentària i de lluita contra els transgènics


17 d'abril Calçotada agroecològica al Forat de la Vergonya

18 abril Video-fòrum amb "El món segons Montsanto" Rimaia

Supermercats, no gràcies... la pel.lícula!

Les tres empreses líders de la distribució comercial d’alimentació a l’Estat espanyol (Carrefour, Mercadona i Eroski) controlen el 40% del menjar que arriba a les nostres llars. Dos d’elles també comercialitzen altres productes com roba o electrònica.

Les grans cadenes de distribució s’estan convertint en l’única via d’accés al consum i això té repercusions sobre la producció i les persones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidir com a consumidores i consumidors.

més info http://supermercatsnogracies.wordpress.com/

La recepta del mes d'abril



LES FAVES


PROPIETATS

Una mica d'història


La fava és un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des de l'edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo.
Tot i que l’origen botànic no és molt clar, hi ha qui el situar en el continent africà però altres fonts el situen a l'Orient mitjà.
Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt estès arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans.





Propietats nutricionals

Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.
Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol.
Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals.
Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.



LA RECEPTA: Faves a la Catalana


Temporada: primavera

Dificultat: baixa

Temps: 1 hora

Ingredients:

1 quilo de faves sense pelar per persona

1 ceba grossa

1 manat d’alls tendres

2 cullerades de tomàquet triturat

Un bri de menta fresca

Sal

Pebre negre

Pebre vermell dolç

Un gotet de vi negre (opcional)

Preparació:

Un cop haguem pelat les faves, les reservem. En una cassola hi farem un sofregit a base de ceba i els alls tendres, ho deixarem fins que estigui ben tou però que no s’ennegreixi. Llavors hi posarem el tomàquet triturat, ho salpebrarem i sofregim uns 5 minuts més, a continuació hi posarem les faves, la menta fresca i el gotet de vi, en lloc de vi podem posar una mica de caldo vegetal. Ho taparem hi ho deixarem coure tot a foc lent, remenant-ho de tant en tant, uns 30 o 40 minuts depenent de la mida de les faves, i ja ho podrem servir.

Del llibre: Viatge nutritiu

de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.

Editorial Montflorit

El 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua

ESF Catalunya projectarà a Barcelona, Lleida, Tarragona i Manresa aquest guardonat documental sobre la crisi mundial de l’aigua a la que ens ha conduït la privatització del recurs a tot el planeta.

Projecció del documental FLOW.Barcelona:
a les 20h al Cinema Casablanca Kaplan
(Passeig de Gràcia, 115)

Aquest guardonat documental d’Irena Salina investiga el que els experts cataloguen com el tema polític i ambiental més important del segle XXI: la crisi mundial de l’aigua a la que ens ha conduït la privatització del recurs a tot el planeta.

El documental ens porta de Cochabamba (Bolívia) fins a Alwar (Índia), passant per Sudàfrica, Canadà, França o els Estats Units. Ens mostra les lluites de la ciutadania contra la privatització de l’aigua a mans de Suez i Vivendi; les batalles legals i mobilitzacions socials contra les empreses embotelladores Coca Cola o Nestlé Waters; o la construcció de preses a l’Àfrica i la Xina que obliga a la reubicació de les llars de milions de persones. Aquests i d’altres casos, se succeeixen amb imatges que capten l’essència de l’aigua i amb opinions d’experts i activistes com Maude Barlow o Vandana Shiva.

La pel·lícula presenta a molts dels responsables d’aquesta crisi, tant governamentals com corporatius, i ens fa veure la situació amb una claredat aterradora: Si es manté la creixent mercantilització de l’aigua en mans de les grans corporacions del sector, avalades per les institucions financeres internacionals (com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional), ens estem enverinant a nosaltres mateixos i al nostre planeta. A més, a menys que reafirmem la nostra voluntat social i política cap a una gestió pública, les coses només poden empitjorar.
Una situació que segueix les pautes dictades per les multinacionals de l’aigua a través del seu Consell Mundial de l’Aigua. Unes pautes que busquen la incorporació de l’aigua al mercat i la liberalització d’aquest. Que a més, es presenten falsament com a resposta als objectius del mil·lenni, quan en realitat únicament busquen el lucre i el control de l’aigua en mans de les grans corporacions. Un nou mercat amoral que es lucra de la contaminació i la escassetat, i que només s’ocuparà d’aquells que puguin comprar l’aigua no dels qui la necessiten. Avui en dia, el negoci de l’aigua és ja la tercera industria global darrera del petroli i l’electricitat.
Més enllà de la mera denúncia, Flow també mostra les alternatives proposades per aquelles persones i organitzacions que lluiten per a que l’aigua es consideri un bé comú. El problema no es la manca de coneixement, sinó la manca de voluntat política. El repte avui és construir col·lectivament aquesta voluntat política, per amor a l’aigua i a tot el que representa.


FLOW, per l'amor a l'aigua

un petita mostra del documental ...