Recepta del mes

FIGUES AMB PERNIL


Aquest plat pot ser un aperitiu, un entrant o fins i tot un primer plat. És un plat on es combina la dolçor de la figa amb el salat del pernil.

Ingredients:

-Figues coll de dama

-Pernil salat o pernil ibèric o formatge sec.

S’agafen les figues i es pelen. Un cop pelades es fan rodelles una mica gruixudetes i s’hi afegeix al damunt làmines de pernil o d’ingredient salat al gust.

Sugerències

En el cas que les figues siguin petitones es pot fer la meitat de la figa. Igualment si l’ingredient salat es vol modificar, la figa és un producte que admet altres ingredients salats com: el formatge sec.

PROPIETATS NUTRICIONALS

La figa és el fruit de l'arbre de la figuera que pertany a la família de les Moràcies.

Tenen gran quantitat d'aigua i són rics en hidrats de carboni (sacarosa, glucosa, fructosa), de manera que el seu valor calòric és elevat. Destaca la seva riquesa en fibra, que millora el trànsit intestinal, àcids orgànics i minerals com el potassi, el magnesi i el calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. Pel que fa a altres nutrients, contenen una quantitat moderada de provitamina A, d'acció antioxidant. Aquest nutrient es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.




Què hi ha al darrera dels segells en els aliments?

Criteris per a un consum crític i responsable.

Xerrada informativa sobre els segells i les certificacions dels aliments a càrrec de l’Engràcia Valls, sòcia de la cooperativa de consumidors La Manduca SCCL i de l'Era.

En aquesta xerrada identificarem els diferents tipus de certificació d'aliments i marques de conformitat i els diferenciarem de les denominacions comercials. Explicarem els logotips i marques més importants per a un consum ecològic: agricultura ecològica, agricultura integrada, producte artesà, denominació d'origen, Q de qualitat... Finalment parlarem dels segells i la seva necessitat o no en una relació directa productor (o elaborador) i consumidor.

Al local de l' AVV de Sant Andreu del Palomar
C/ Balari i Jovany, número 14

Dijous 14 de juliol a les 20:30 h




CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DE PRODUCTES


Des de la voluntat d’aprofundir en el projecte i ser quelcom més que un punt de distribució de productes ecològics, el juny del 2009 vam plantejar una jornada de reflexió de la que van sorgir uns criteris a considerar en l’elaboració el nostre llistat de productes i a l’hora d’escollir els proveïdors amb els que treballar.

També vam coincidir que l’accés a una informació acurada dels productes, productors i distribuïdors és clau per tal de prendre decisions sobre què consumim. En aquest sentit, una comissió de treball ha recollit informació sobre productes i proveïdors que ens arriben a través de Mercasol per valorar els criteris en cadascun dels productes que s’ofereixen. La informació recollida de cada productor ha quedat a disposició dels i de les cooperativistes a la pàgina web d’us intern, per tal de facilitar un consum més conscient i crític.
 

Els esmentats criteris i la seva aplicació en el dia a dia de la cooperativa són els següents:

A) En primer lloc donem prioritat al producte ecològic, especialment a aquells productes que tinguin certificació, tot i que no és un requisit imprescindible. Els productes vegetals ecològics són productes cultivats sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides). Els productes animals ecològics són productes que provenen d’una ramaderia que proporciona unes condicions de vida dignes al bestiar i als ramats, amb respecte per les seves necessitats biològiques i de comportament. Alhora, l’alimentació d’aquest bestiar es realitza amb productes ecològics i els animals herbívors tenen accés a pastures.
 

B) Considerem també la responsabilitat social, valorant si l’empresa productora o distribuïdora incorpora des de aspectes més concrets, com la integració social, a d’altres més generals, com el model de producció: si planteja unes relacions laborals justes o bé, manté un equilibri entre la pròpia productivitat i l’entorn del que participa. En aquest sentit s’aposta en tots aquells productes de comerç just i es prioritzen empreses com cooperatives o empreses d’inserció laboral.

C) La proximitat del productor és determinant per tal de garantir un model sostenible tant a nivell social (fomentant la producció local) com ambiental (disminuint els costos d’embalatge i transport), alhora que ens permet un major coneixement del que estem consumint. És per aquests motius que des de la cooperativa també es dóna prioritat al producte de proximitat per tal de potenciar la sobirania alimentaria.

D) Pel que fa a l’embalatge i amb la idea de minimitzar els residus que genera, hem posat en marxa dues iniciatives: d’una banda s’ha potenciat el producte a pes al nostre llistat de comandes i; d’altra i en el cas dels productes envasats, valorem l’impacte ambiental, tant pel que fa a la seva producció com les possibilitats de reciclatge.

E) En la mateixa línia de la sostenibilitat i ja en el terreny del producte fresc, majoritàriament, treballem amb producte de temporada.


 
 
 
 

Carabassons macerats amb menta

Ingredients (per a 4 persones):
  • 6 carabassons frescos i ferms.
  • 1 llimona
  • 1 gra d'all.
  • 6 fulles d'alfàbrega
  • 10 fulles de menta
  • oli d'oliva 
  • sal    
Elaboració:
Per una banda , en un bol hi posarem les fulles de menta talladetes i els carabassons ratllats.
Per altra , en un morter, picarem l'all amb les fulles d'afàbrega i hi afegirem l'oli, la sal i el suc de la llimona.
Un cop això fet, ho barrejarem tot en el bol i ho deixarem reposar a la nevera, almenys 1 hora.

Bon Profit!!!!

Taller d'elaboració de pa

El dissabte, dins el marc de les festes de la primavera que organitza "l'Harmonia" i de la qual "El Borró" en forma part, vam realitzar un exitòs taller d'elaboració de pa a càrrec de la Borronaira Mònica Cano,
Us deixem les receptes per aquells qui no vàreu poder assistir i tingueu ganes de provar-ho a casa.
Aquí van les receptes... I animeu-vos, és fàcil i el resultat deliciós!!!!!

PA NORMAL
  • 500 grams de farina (del tipus que vulgueu)
  • 2 culleradetes de cafè de sal
  • 1 got i 1/4 d'aigua
  • llevat de forner (per 500 gr de farina) o bé dos sobres de llevat de forner, o bé un dau de llevat
  • 1 cullerada sopera amb oli

* si el pa es vol amb llavors o altres "extres" s'afegeixen en aquest moment (si no és que són decoratives...)
Posem primer tots els ingredients sòlids i barregem, després anem afegint els ingredients líquids barrejant, també.
Quan ja no es pot treballar gaire amb la cullera comencem a pastar a mà, interessa apretar amb la mà la pasta i  anar fent que cualli. Un cop estigui una mica "enganxada" treure-la del recipient on hem barrejat els ingredients i continuar treballant-la en una taula. Cal que acabi tenint una consistència uniforme i manejable.

Un cop aconseguit això, es deixa fermentar durant 1 h i mitja tapat amb un drap humit i a la vora d'una font de calor (a la vora del foc si esteu cuinant, a sobre la nevera, a la vora d'un radiador....)

Un cop ha passat aquest temps de fermentació tornem a amassar i deixem reposar de nou, aquest cop 30 minuts en el recipient on s'hagi de coure.

Enfornem a 200º durant uns 30 o 40 minuts.

Es pot fer pa de tot tipus de farina, o afegir-hi ingredients del tipus: pipes de carbassa, pipes de gira-sol, lli, sèsam, formatge, pernil salat, tomàquet sec, ceba, olives negres i verdes, .....imaginació al poder!!!

Cal tenir present que els temps de cocció de cada forn varien molt, cal estar atents i potser millor fer-ho posant només el
foc baix, sense gratinar.

Si el llevat que feu servir és el tipus dau, el podeu disoldre dins l'aigua per tal que es barregi de manera uniforme.


PA DE LLET
  • 500 grams de farina 
  • 1culleradeta de cafè de sal
  • 1 got de llet tèbia
  • llevat de forner (per 500 gr de farina)
  • 50gr de mantega desfeta
  • 50 gr de sucre

* si el pa es vol amb nous, panses, xocolata, etc...els "extres" s'afegeixen en aquest moment (si no és que són decoratius...)

Posem primer tots els ingredients sòlids i barregem, després anem afegint els ingredients líquids barrejant, també. Quan ja no es pot treballar gaire amb la cullera comencem a pastar a mà, interessa apretar amb la mà la pasta i  anar fent que cualli. Un cop estigui una mica "enganxada" treure-la del recipient on hem barrejat els ingredients i continuar treballant-la a una taula. Cal que acabi tenint una consistència uniforme i manejable.

Un cop aconseguit això, es deixa fermentar durant 30 minuts, al recipient on s'hagi de coure dins el forn (al mínim) i amb un recipient amb aigua també dins el forn per tal que es mantingui un nivell òptim d'humitat.

Un cop ha passat aquest temps de fermentació es "pinta" el pa amb llet o bé amb mel i es posa al forn 30 minuts entre 220 i 250º

Cal tenir present que els temps de cocció de cada forn varien molt, cal estar atents i potser millor fer-ho posant només el foc baix, sense gratinar.

Si el llevat que feu servir és el tipus dau, el podeu disoldre dins la llet per tal que es barregi de manera uniforme.

Bon Profit!!!