Cooperativa el Borró

Recepta del mes de gener

2012-01-11T19:02:00.002+01:00

Rotllets de col sorpresa....

Ingredients

8 fulles de col, 1 ceba, 250 g de bolets variats, 150 g de daus de pernil serrà, 2 ous durs, farina, llet, mantega, oli d'oliva, vi blanc, sal i pebre.

Preparació:
Primer de tot rentem les fulles de col i les coem en aigua amb sal durant uns 8 minuts, fins que estiguin tendres. Les escorrem i assequem amb paper de cuina i les reservem.

Tot seguit es fa un sofregit amb la ceba molt picada i hi afegim els bolets variats picadets. Incorporem el pernil, i quan ho veguem fregit hi afegim un fil de vi blanc. Deixem evaporar i coem uns minuts, afegim 2 cullerades de farina i hi donem unes voltes. Tot seguit i anem tirant la llet fins que ens quedi una massa cremosa sense espessir massa i finalment afegim els ous durs picats.

Amb el resultat omplim les fulles de col, les enrotllem i les col·loquem en una safata, preparem llavors una beixamel, desfem la mantega en un cassó i afegim la farina deixant que es dori, aboquem la llet sense deixar de remoure perquè no es formin grumolls i finalment la salpebrem.

Per acabar, ruixem els rotllets de col amb la beixamel ben calenta, si es vol es pot posar formatge per la superfície i gratinar.

Bon profit!!!!!

Propietats de la col
Anticancerígena.
Rica en antioxidants.
Alleugera les inflamacions.

Les cols són riques en antioxidants com la “vitamina C” i el “betacaroté”, que potencien la immunitat, disminueixen la tensió arterial i combaten les malalties cardíaques. També proporcionen “folfat”, que prevé els defectes de naixement.
Les cols contenen “indole-3-carbinol”, o “13C”, la qual elimina els estrògens maliciosos del càncer de mama; així com el “sulforafà”, que deté el càncer de pròstata i de colon accelerant la producció d’uns enzimes que prevenen la formació de tumors.

Activitats de la festa major 2011

2011-11-17T17:48:00.004+01:00

COMPOTA DE CODONY

2011-11-13T20:40:00.001+01:00

Ingredients

-Codonys (1 per persona)
-10 gr. de panela(*)
-½ got d’aigua per cada codony
-1 Branca de canyella
-2 claus d’olor

Primer de tot és pelen els codonys, es tallen a daus petits i es posen a bullir, a foc lent mig tapats,, amb la resta d’ingredients. Quan estan ben tous (passats uns 20 minuts aproximadament) traiem la canyella i els claus, que podem usar per adornar el plat, i deixem refredar els codonys.

Es pot substituir ½ got d’aigua per vi blanc.

(*) La panela és el sucre més pur, ja que el seu únic ingredient és el suc de la canya de sucre. Conté sacarosa, glucosa i fructosa. El seu consum aporta vitamines (A, B, C, D i E) i 5 cops més minerals (calci, ferro, potassi, fòsfor, magnesi, coure, zenc i manganès) que el sucre moreno i 50 cops més que el sucre blanc. És molt utilitzada a Sudamérica, i també a Índia i Pakistan on se l’anomena gur o jaggery.

Recepta del mes

2011-09-29T12:13:00.001+02:00

FIGUES AMB PERNIL

Aquest plat pot ser un aperitiu, un entrant o fins i tot un primer plat. És un plat on es combina la dolçor de la figa amb el salat del pernil.

Ingredients:

-Figues coll de dama

-Pernil salat o pernil ibèric o formatge sec.

S’agafen les figues i es pelen. Un cop pelades es fan rodelles una mica gruixudetes i s’hi afegeix al damunt làmines de pernil o d’ingredient salat al gust.

Sugerències

En el cas que les figues siguin petitones es pot fer la meitat de la figa. Igualment si l’ingredient salat es vol modificar, la figa és un producte que admet altres ingredients salats com: el formatge sec.

PROPIETATS NUTRICIONALS

La figa és el fruit de l'arbre de la figuera que pertany a la família de les Moràcies.

Tenen gran quantitat d'aigua i són rics en hidrats de carboni (sacarosa, glucosa, fructosa), de manera que el seu valor calòric és elevat. Destaca la seva riquesa en fibra, que millora el trànsit intestinal, àcids orgànics i minerals com el potassi, el magnesi i el calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. Pel que fa a altres nutrients, contenen una quantitat moderada de provitamina A, d'acció antioxidant. Aquest nutrient es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

Què hi ha al darrera dels segells en els aliments?

2011-07-08T17:28:00.002+02:00

Criteris per a un consum crític i responsable.

Xerrada informativa sobre els segells i les certificacions dels aliments a càrrec de l’Engràcia Valls, sòcia de la cooperativa de consumidors La Manduca SCCL i de l'Era.

En aquesta xerrada identificarem els diferents tipus de certificació d'aliments i marques de conformitat i els diferenciarem de les denominacions comercials. Explicarem els logotips i marques més importants per a un consum ecològic: agricultura ecològica, agricultura integrada, producte artesà, denominació d'origen, Q de qualitat... Finalment parlarem dels segells i la seva necessitat o no en una relació directa productor (o elaborador) i consumidor.

Al local de l' AVV de Sant Andreu del Palomar
C/ Balari i Jovany, número 14

Dijous 14 de juliol a les 20:30 h

2011-07-07T13:15:00.000+02:00

CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DE PRODUCTES

Des de la voluntat d’aprofundir en el projecte i ser quelcom més que un punt de distribució de productes ecològics, el juny del 2009 vam plantejar una jornada de reflexió de la que van sorgir uns criteris a considerar en l’elaboració el nostre llistat de productes i a l’hora d’escollir els proveïdors amb els que treballar.

També vam coincidir que l’accés a una informació acurada dels productes, productors i distribuïdors és clau per tal de prendre decisions sobre què consumim. En aquest sentit, una comissió de treball ha recollit informació sobre productes i proveïdors que ens arriben a través de Mercasol per valorar els criteris en cadascun dels productes que s’ofereixen. La informació recollida de cada productor ha quedat a disposició dels i de les cooperativistes a la pàgina web d’us intern, per tal de facilitar un consum més conscient i crític.

Els esmentats criteris i la seva aplicació en el dia a dia de la cooperativa són els següents:

A) En primer lloc donem prioritat al producte ecològic, especialment a aquells productes que tinguin certificació, tot i que no és un requisit imprescindible. Els productes vegetals ecològics són productes cultivats sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides). Els productes animals ecològics són productes que provenen d’una ramaderia que proporciona unes condicions de vida dignes al bestiar i als ramats, amb respecte per les seves necessitats biològiques i de comportament. Alhora, l’alimentació d’aquest bestiar es realitza amb productes ecològics i els animals herbívors tenen accés a pastures.

B) Considerem també la responsabilitat social, valorant si l’empresa productora o distribuïdora incorpora des de aspectes més concrets, com la integració social, a d’altres més generals, com el model de producció: si planteja unes relacions laborals justes o bé, manté un equilibri entre la pròpia productivitat i l’entorn del que participa. En aquest sentit s’aposta en tots aquells productes de comerç just i es prioritzen empreses com cooperatives o empreses d’inserció laboral.

C) La proximitat del productor és determinant per tal de garantir un model sostenible tant a nivell social (fomentant la producció local) com ambiental (disminuint els costos d’embalatge i transport), alhora que ens permet un major coneixement del que estem consumint. És per aquests motius que des de la cooperativa també es dóna prioritat al producte de proximitat per tal de potenciar la sobirania alimentaria.

D) Pel que fa a l’embalatge i amb la idea de minimitzar els residus que genera, hem posat en marxa dues iniciatives: d’una banda s’ha potenciat el producte a pes al nostre llistat de comandes i; d’altra i en el cas dels productes envasats, valorem l’impacte ambiental, tant pel que fa a la seva producció com les possibilitats de reciclatge.

E) En la mateixa línia de la sostenibilitat i ja en el terreny del producte fresc, majoritàriament, treballem amb producte de temporada.

Carabassons macerats amb menta

2011-07-05T18:20:00.002+02:00

Ingredients (per a 4 persones):

6 carabassons frescos i ferms.
1 llimona
1 gra d'all.
6 fulles d'alfàbrega
10 fulles de menta
oli d'oliva
sal

Elaboració:
Per una banda , en un bol hi posarem les fulles de menta talladetes i els carabassons ratllats.
Per altra , en un morter, picarem l'all amb les fulles d'afàbrega i hi afegirem l'oli, la sal i el suc de la llimona.
Un cop això fet, ho barrejarem tot en el bol i ho deixarem reposar a la nevera, almenys 1 hora.

Bon Profit!!!!

Taller d'elaboració de pa

2011-05-29T19:10:00.002+02:00

El dissabte, dins el marc de les festes de la primavera que organitza "l'Harmonia" i de la qual "El Borró" en forma part, vam realitzar un exitòs taller d'elaboració de pa a càrrec de la Borronaira Mònica Cano,
Us deixem les receptes per aquells qui no vàreu poder assistir i tingueu ganes de provar-ho a casa.
Aquí van les receptes... I animeu-vos, és fàcil i el resultat deliciós!!!!!

PA NORMAL

500 grams de farina (del tipus que vulgueu)

2 culleradetes de cafè de sal

1 got i 1/4 d'aigua

llevat de forner (per 500 gr de farina) o bé dos sobres de llevat de forner, o bé un dau de llevat

1 cullerada sopera amb oli

* si el pa es vol amb llavors o altres "extres" s'afegeixen en aquest moment (si no és que són decoratives...)
Posem primer tots els ingredients sòlids i barregem, després anem afegint els ingredients líquids barrejant, també.
Quan ja no es pot treballar gaire amb la cullera comencem a pastar a mà, interessa apretar amb la mà la pasta i anar fent que cualli. Un cop estigui una mica "enganxada" treure-la del recipient on hem barrejat els ingredients i continuar treballant-la en una taula. Cal que acabi tenint una consistència uniforme i manejable.

Un cop aconseguit això, es deixa fermentar durant 1 h i mitja tapat amb un drap humit i a la vora d'una font de calor (a la vora del foc si esteu cuinant, a sobre la nevera, a la vora d'un radiador....)

Un cop ha passat aquest temps de fermentació tornem a amassar i deixem reposar de nou, aquest cop 30 minuts en el recipient on s'hagi de coure.

Enfornem a 200º durant uns 30 o 40 minuts.

Es pot fer pa de tot tipus de farina, o afegir-hi ingredients del tipus: pipes de carbassa, pipes de gira-sol, lli, sèsam, formatge, pernil salat, tomàquet sec, ceba, olives negres i verdes, .....imaginació al poder!!!

Cal tenir present que els temps de cocció de cada forn varien molt, cal estar atents i potser millor fer-ho posant només el foc baix, sense gratinar.

Si el llevat que feu servir és el tipus dau, el podeu disoldre dins l'aigua per tal que es barregi de manera uniforme.

PA DE LLET

500 grams de farina

1culleradeta de cafè de sal

1 got de llet tèbia

llevat de forner (per 500 gr de farina)

50gr de mantega desfeta

50 gr de sucre

* si el pa es vol amb nous, panses, xocolata, etc...els "extres" s'afegeixen en aquest moment (si no és que són decoratius...)

Posem primer tots els ingredients sòlids i barregem, després anem afegint els ingredients líquids barrejant, també. Quan ja no es pot treballar gaire amb la cullera comencem a pastar a mà, interessa apretar amb la mà la pasta i anar fent que cualli. Un cop estigui una mica "enganxada" treure-la del recipient on hem barrejat els ingredients i continuar treballant-la a una taula. Cal que acabi tenint una consistència uniforme i manejable.

Un cop aconseguit això, es deixa fermentar durant 30 minuts, al recipient on s'hagi de coure dins el forn (al mínim) i amb un recipient amb aigua també dins el forn per tal que es mantingui un nivell òptim d'humitat.

Un cop ha passat aquest temps de fermentació es "pinta" el pa amb llet o bé amb mel i es posa al forn 30 minuts entre 220 i 250º

Cal tenir present que els temps de cocció de cada forn varien molt, cal estar atents i potser millor fer-ho posant només el foc baix, sense gratinar.

Si el llevat que feu servir és el tipus dau, el podeu disoldre dins la llet per tal que es barregi de manera uniforme.

Bon Profit!!!

La recepta del mes: mojito de maduixa

2011-04-16T23:45:00.002+02:00

Ara que ve el bon temps, us proposem una beguda refrescant a base de maduixes o maduixots que marcarà la diferència en qualsevol festa que organitzeu. Tot i que se'n poden trobar tot l'any, en aquesta època (abril i maig) és quant es poden trobar les maduixes més gustoses.

El component més abundant de les maduixes i els maduixots, després de l’aigua, són els hidrats de carboni (sucres). Destaca la seva aportació de fibra, que millora el trànsit intestinal. Pel que fa a altres nutrients i compostos orgànics, les maduixes i els maduixots són molt bona font de vitamina C i àcid cítric (d’acció desinfectant i alcalinitzant de l’orina, potencia l’acció de la vitamina C), àcid salicílic (de acció antiinflamatòria i anticoagulant), àcid màlic i oxàlic, potassi i en menor proporció contenen vitamina E, que intervé en l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat.

Per fer el mojito, a part de les maduixes, necessitarem:

- Ron
- Soda
- Gel picat
- Sucre moreno
- Lima o Llimona
- Menta fresca

Primer de tot triturem o liqüem les maduixes fins que en tinguem un suc espès. En posem un parell de dits del suc a cada got. I afegim una culleradeta de sucre moreno i ho barregem. A continuació posem el gel (si no el teniu picat el podeu triturar fàcilment amb un martell embolicat amb un drap) i el servim a cada got fins a a la meitat. A continació posem al Ron a gust de cadascú i la soda fins que omplim gairebé els gots. Finalment hi posem el raig de mitja lima o llimona i unes fulles de menta. Finalment, ho removem tot plegat i ja estarà llest per assaborir amb companyia.

Què hi ha darrera els segells ecològics?

2011-03-29T12:06:00.003+02:00

El proper dijous 31, a les 20:30h, la cooperativa el Borró organitza una xerrada oberta sobre els segells ecològics alimentaris.

Durant la xerrada identificarem els diferents tipus de certificació d'aliments i marques de conformitat i els diferenciarem de les denominacions comercials. Explicarem els logotips i marques més importants per a un consum ecològic: agricultura ecològica, agricultura integrada, producte artesà, denominació d'origen, Q de qualitat... Parlarem dels segells i la seva necessitat o no en una relació directa productor (o elaborador) i consumidor.

Serà a càrrec d'Engràcia Valls, membre de l'associació l'ERA (Espais Recursos Agroecològics) i sòcia de la cooperativa de consumidors la Manduca SCCL.

La xerrada serà a la seu de la cooperativa, el local de l'AVV de Sant Andreu: Balari i Jovany, 14.

Us hi esperem!

Fent xarxa: Pachamama Sant Andreu

2011-02-26T19:44:00.003+01:00

En el Borró hem decidit conèixer millor les experiències de consum ecològic i responsable que tenim a prop. Les alternatives que com a consumidors i consumidores tenim front a l'agroindústria i a les cadenes alimentàries injustes són cada vegada més diverses i val la pena conèixer-les i enfortir-les. Amb aquest post us expliquem el que hem après de la recent trobada amb els companys de Pachamama Sant Andreu.

Pachamama Sant Andreu va sorgir a finals del 2009 de l'experiència de Pachamama, una associació sense ànim de lucre ubicada a Gràcia amb l'objectiu de sensibilitzar sobre el consum ecològic. Tothom qui està interessat en consumir productes ecològics i de proximitat pot formar part de l'associació i gaudir dels seus serveis. En concret, cada consumidor pot triar entre dos tipus de cistelles ("Terra" per 2-3 persones o "Llavors" per 3-5 persones) de fruites i verdures que s'elaboren amb els productes de temporada i que rebrà un cop a la setmana o cada quinze dies a casa seva. El repartiment es fa amb bicicleta i en cada cistella bàsica també s'hi poden afegir altres productes de comerç just amb la comanda que es va per internet. .

La creació de Pahamama Sant Andreu ha permès ampliar aquest tipus de serveis a d'altres indrets de la ciutat que fins llavors no tenien cobertura, com per exemple el mateix Sant Andreu, Poblenou o una part de Nou Barris. Tot i que és un grup autònom dins de Pachamama, el funcionament és el mateix: es pot triar la periodicitat i el tamany de la cistella que es composa de fruita i verdura de temporada i que et porten a casa periòdicament. A part del repartiment també organitzen activitats de coneixença i sensibilització, com la visita a l'hort. Un interessant projecte que ha iniciat Pachamama Sant Andreu és "Pachamama a l'escola", un conjunt de xerrades dirigides a les escoles on s'explica els beneficis de l'agricultura ecològica. Si voleu contactar amb ells ho podeu fer a pachamamasantandreu(arr)gmail.com

Tarta Tatin

2011-02-26T18:53:00.004+01:00

Aquest patís de poma d'origen francès es fa amb la varietat de poma Golden que podem trobar durant gran part de l'any. Catalunya és un gran productor de pomes (especialment a Lleida -78%-, seguida molt de lluny per Girona, Barcelona i Tarragona). És una postre fàcil de fer i que de ben segur tots els comensals us felicitaran.

El primer que heu de fer és posar la mantega i el sucre en el motlle o paella (que després puguem posar al forn) a foc baix perquè es faci el xarop. Entretant (o abans), podeu anar pelant i tallant les pomes en quarts i treure-li els cor. Quan tenim ja fet el caramel, posem els quartes de pomes apretadetes en espiral (de fora cap a dins) en el motlle sense deixar cap espai lliure.

Amb el foc baix ho deixem uns 15 minuts fins que les pomes hagin canviat completament de color. Quan posem les pomes és el moment de precalentar el forn a uns 180 graus. Passat aquest temps, ho retirem del foc i vigilant de no cremar-nos posem la massa brisa (que hem fet prèviament o podem comprar precuinada), tapant totes les pomes. No passa res si la massa no queda molt ben posada ja que després li donarem la volta i no es veurà, però és important que punxem tota la massa amb un forquilla abans de posar-la al forn.

Quan ho tinguem llest, ho posem al forn uns 20 minuts més (més o menys) vigilant que no se'ns cremi la massa. Ho traiem del forn i sense esperar gaire (el caramel es solidifica i passada una estona resulta missió impossible), la tombarem en un plat gran pla perquè la massa quedi a baix i les pomes caramelitzades a dalt. Si poseu una mica de canyella en pols per sobre encara estarà més bona.

Es pot menjar passats uns 30 minuts o deixar reposar més estona. Per experiència, al cap d'unes hores encara està més bona. Un bon acompanyament és regar un tall del pastís amb una mica de crema de llet calenta i acompanyar-lo amb una bola de gelat de vainilla.

Ingredients (4 persones):

1kg de pomes golden

100 gr de sucre

100 gr de mantega
Massa brisa

canyella en pols

BON PROFIT!

'De la Mata a l'olla', en versió reduïda

2010-12-19T10:18:00.009+01:00

Ja tenim disponible a Internet la versió reduïda del documental 'De la mata a l'olla. Comercialització camperola i comerç just' en català, castellà i també subtitulada en anglès. En els últims anys les grans cadenes de supermercats han arribat a controlar de forma dominant la majoria dels espais de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. La seva expansió ha comportat greus problemes tant en els països del Nord com en els de Sud. Enfront dels impactes d'aquest model, les poblacions de moltes parts del món han començat a organitzar-se i construir alternatives. Aquest documental mostra experiències dirigides a un mateix esforç: democratitzar el sistema de producció i distribució d'aliments.

Als que no vareu poder venir a l'activitat de la Festa Major, ara podeu fer-ne un tast. enllaç XCS

ja arriba la Festa Major...

2010-11-21T23:50:00.005+01:00

El borró a la televisió....

2010-11-21T23:12:00.007+01:00

Menjar surt car i aquesta setmana volem descobrir perquè. Els agricultors es queixen que els paguen poc i els consumidors també ens queixem dels preus. Des que surt del camp fins que arriba al plat el preu de fruites i verdures pot augmentar fins a un 700 per cent on va a parar aquesta diferència de preu?

Per esbrinar-ho, seguim a un quilo de pebrots des que els recullen en el seu camp de Ciudad Real fins que arriben al mercat. Mentre els acompanyem en el seu viatge veiem com passen per moltes mans i el preu va augmentant progressivament. Els preguntem a cada un dels intermediaris i l'opinió és unànime: tots se senten espremuts al màxim i ningú es considera responsable de tant increment de preu.

El problema està en la distribució. Cinc grans empreses i dues centrals de compres són qui controlen el mercat i marquen els preus. Els agricultors estan intentant agrupar-se per poder negociar en igualtat de condicions, però, la Comissió Nacional de la Competència considera que això xoca amb les lleis del lliure mercat.

Mentre, els agricultors asseguren que per no estar amb la soga al coll haurien de vendre el quilo de pebrots a 80 cèntims en lloc dels 30 que els paguen ara. Però mentre ells diuen que estan ofegats, al mercat el quilo pot costar fins a dos euros i mig. D'una banda, el doble etiquetatge perquè a l'hora de fer la compra els consumidors siguem conscients d'on provenen els productes que ens portem a casa, a quin preu s'han pagat a l'agricultor i per què mans ha passat.

Una altra alternativa són les cooperatives de consum que eliminen totes les baules de la cadena agroalimentària i recuperen la relació agricultor-comprador. Aquesta solució per descomptat no és més barata però garanteix que el pagès rebi un preu just pel seu treball.
podeu veure en Ferran i els borronaires ... enllaç

Aturant els abusos de les transnacionals

2010-11-14T10:14:00.007+01:00

"Aturant els abusos de les transnacionals" del programa Latituds del Canal 33, a les 22.25 h, fet amb la col·laboració de l'ODG.

El programa segueix els dies de preparació, celebració i posteriors al Tribunal Permanent dels Pobles, de la mà d'un company de l'ODG, el Jesús Carrión. A través dels casos de Repsol a Neuquen (Argentina), Unión Fenosa a San Marcos (Guatemala), Pescanova a Nicaragua i Endesa a Aysen, a la Patagònia Xilena, es mostren exemples de com les empreses transnacionals cometen abusos als països empobrits on operen, en matèria de drets humans i d'impactes ambientals. El programa explica la demanda d'establir legislacions i mecanismes per a acabar amb la impunitat de les empreses, i mostra les deficiències de la Responsabilitat Social Corporativa.

El programa el podeu veure aquesta nit a les 22.25 al canal 33, així com en qualsevol moment aquí

Propietats nutritives dels bolets

2010-10-27T13:11:00.002+02:00

Els bolets poden ser un excel·lent complement de la nostra alimentació, i no únicament pel que fa al seu sabor o aroma, sinó al benefici que poden aportar a la nostra salut. Entre els seus efectes positius, poden regular el sistema immunitari, el nivell de colesterol o la tensió arterial. A més, hi ha estudis que avalen que la ingesta quotidiana o freqüent d'alguns bolets pot prevenir algunes malalties del cor o fins i tot el càncer.

Algunes de les propietats dels bolets serien suficients per poder considerar-los aliments funcionals:
· Són reguladors biològics de diverses funcions de l'organisme.
· Modulen el funcionament del sistema immunitari (augmenten les defenses)
· Mantenen l'homeòstasi o equilibri de l'organisme.
· Regulen els bioritmes.
· Prevenen i curen diversos tipus de càncer.
· Fan baixar els nivells de colesterol.
· Són agents antitrombòtics (anticoagulants).
· Són agents antidiabètics.
· Ajuden a combatre la hipertensió arterial.
Tanmateix, ni totes les espècies de bolets tenen aquestes propietats, ni en el mateix grau. Hi ha espècies fàcils d'obtenir, perquè són abundants o perquè es cultiven, que poden ser molt beneficioses. El xiitake (bolet xinès, bolet de roure, llenega del Pirineu, Lentinus edodes), la gírgola de castanyer o maitake (Grifola frondosa), que són bolets habituals en la cuina oriental, les gírgoles (Pleurotus) o les orelles de Judes (Auricularia auricula-judae) són alguns dels bolets que poden ajudar-nos a millorar la nostra salut.

Recepta del mes

2010-10-07T11:02:00.004+02:00

Canelons de Bolets

Temporada: tardor
Dificultat: alta
Temps: 45 minuts

Ingredients

1/2 quilo de bolets
1 ceba grossa
1 grapat d’ametlles torrades
1 ou
2 cullerades de farina
1 got de llet
Sal
Pebre
Nou moscada
Beixamel no massa espessa
1 paquet de pasta de canelons
Formatge ratllat

Preparació

Sofregirem la ceba i els bolets, tot tallat ben petit. Picarem les ametlles, les afegirem, juntament amb dues cullerades de farina i un got de llet, ho barrejarem tot fins que quedi ben cremós i hi posarem la sal, el pebre i un polsim de nou moscada, a continuació hi posarem l’ou sencer i ho tronarem a remenar. Ha de quedar una pasta força espessa.

A part farem una beixamel una mica líquida. Farcirem els canelons amb la pasta que hem preparat i els posarem en una safata de forn. Hi tirarem beixamel per sobre i seguidament hi posarem el formatge ratllat i ho gratinarem.

§§§ Aquests canelons, són deliciosos i en podem fer tantes varietats com vulguem, no només amb bolets, sinó també amb verdures: carxofes, albergínies, carabassa, espinacs o el que se’ns pugui ocórrer:

Del llibre: Viatge nutritiu
de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.
Editorial Montflorit

Seguim amb l'estiu ètnic... ara MUTABAL

2010-09-14T00:43:00.006+02:00

Comú a molts països àrabs, aquesta recepta d’albergínia és fàcil de preparar i molt nutritiva i saborosa.

Ingredients:

3 albergínies petites
3 cullerades de tahin (crema de sèsam)
1 all
1 culleradeta rasa de comí
El suc de mitja llimona
Sal

Per adornar: pebre vermell moll (dolç, paprika, o picant, caiena, al gust) i una cullerada d’oli d’oliva verge extra

Posem a escalivar, a la planxa o al forn, les albergínies, girant-les fins que la pell estigui ben torrada.

Mentrestant, en un morter, fem una pasta amb l’all i el comí. Afegim el tahin, el suc de la llimona i la polpa aixafada de les albergínies, que hem pelat vigilant que no quedin restes de pell cremada. També es pot fer amb batedora, si es desitja una textura més fina.

Hi posem sal, remenem i servim en un plat pla, adornant la crema empolvorant amb la paprika o caiena i el raig d’oli d’oliva.

Tradicionalment s’acompanya de pa de pita, però també poden ser torrades, panets, bastons, tortes d’arros...

La recepta de l'estiu

2010-07-07T13:42:00.006+02:00

TABULÉ

El Tabulé (del àrab tabbula), que també podem trobar com a taboulé, tabouleh o tabbouleh, és una amanida d’Orient Mitjà ideal par als mesos estivals, ja que es pren fresqueta i ofereix sabors que netegen el paladar.

Ideal per l’estiu.

1 got de cuscús

1 got d’aigua

Menta

Julivert

½ kg tomàquet madur

1 pebrot vermell no massa gran

1 pebrot verd

1 cogombre

1 Ceba

1 o 2 pastanagues

El suc d’una llimona

Oli d’oliva

sal

Primer preparem el cuscús. El posem en un bol amb un raig d’oli i mica de sal i aboquem l’aigua que prèviament hem portat a ebullició i remenem. Ho deixem reposar i l’anem vigilant, remenant de tant en tant per tal d’assegurar que els grans no quedin enganxats ni tampoc massa secs, si ens passés això podem afegir una mica més d’aigua i treballar-ho.

Mentre el cuscús es va refredant, tallem el tomàquet (millor sense les llavors), el pebrot vermell i el verd, el cogombre, la ceba i la pastanaga a trossos petits, quan més petit millor i ho afegim al cuscús. Piquem molt fi un bon grapat de fulles de menta amb una quantitat similar de julivert i també ho afegim i, per últim posem el suc de la llimona, l’oli i la sal.

Ho barregem tot i ho posem a la nevera mínim dues hores. Passat aquest temps, ja es pot menjar.

Observacions:

És un plat que tot i que ja és bo acabat de fer guanya en deixar-lo reposar, així que si fem una mica de més i ens en sobra, el podem guardar un o dos dies sense problemes i el podrem tornar a gaudir millorat, a més ve molt de gust perquè és molt refrescant.

Informació Tercera Repera

2010-06-19T10:50:00.006+02:00

A la web de La Repera http://repera.wordpress.com/ ja es pot consultar un resum de les jornades del 10 i 11 d'abril a Tarroja de Segarra a la qual vam assistir uns quants borronaires.

RECEPTES de cosmètica natural

2010-06-19T02:16:00.010+02:00

Aquí teniu les receptes del desodorant, la crema nutritiva i la pasta de dents que vam fer (amb resultats molt i molt satisfactoris) al taller de cosmètica natural. Us animeu a experimentar?

Crema nutritiva
1 got d’oli d’ametlles
½ got d’aigua destil·lada
2 cullerades de cera d’abella
1 punteta de sal de bòrax
1 cullerada d’essència d’azahar

Escalfar una mica l’aigua amb la sal i també a foc lent (o bany maria) fondre la cera. Afegir després la resta d’ingredients, a poc a poc, en un recipient de vidre o plàstic i remenant amb una espàtula de fusta.
Es poden canviar els ingredients (oli, aigua) depenent del resultat desitjat (ex. la rosa mosqueta és anti-arrugues, el sèsam és protector solar...). També es poden modificar les proporcions, depenent de les necessitats (ex. una pell grassa pot necessitar més aigua que oli, etc.)

Desodorant
1/3 de tintura (Aigua d’Hongria, suavitzant)(*)
1/3 d’aigua destil·lada
resta: glicerina natural vegetal, regeneradora de les cèl·lules
3 gotes d’oli essencial de sàlvia, reguladora de la transpiració
3 gotes de llimona

(*) L’Aigua d’Hongria conté 50% alcohol (pot ser etílic de licorera, de 96º amb el 99,9% d'etílic si és de farmàcia, o vodka), 50% aigua destil·lada, romaní, menta, pètals de rosa i llimona ratllada, en una proporció de 150-200gr de planta seca per litre.

Pasta de dents
5 cullerades d’argila blanca o caolí
5 cullerades d’argila verda
20 gotes de tintura de pròpolis (cicatritzant, anti-inflamatori i desinfectant) 4 gotes d’oli essencial de menta
1 gota d’oli essencial de clau (anestesiant i anti-bacterià)
2 gotes d’oli essencial d’arbre del té
1 gota d’oli essencial de gingebre

Un cop barrejat en un recipient de vidre o plàstic amb l’espàtula de fusta, afegir aigua destil·lada a poc a poc fins aconseguir la textura desitjada. A discreció es pot posar una mica de tintura de sàlvia i, si es vol amb escuma, bicarbonat sòdic.

5è aniversari

2010-05-01T12:33:00.008+02:00

Hola, Borronaires!!!!

Després de 5 anys de vida de la cooperativa, ho volem celebrar amb tots i totes les que ara hi participem i amb qui en algun moment heu col·laborat en la construcció d’aquest projecte, que avui ja compta amb una trentena d’unitats de consum!Apunteu-vos a l’agenda aquesta data:

DIUMENGE 9 DE MAIG

14.00h: DINAR “DE CARMANYOLA” A L’AIRE LLIURE (als jardinets de Can Fabra).

15.00h: PASSI DE FOTOS I VÍDEOS “HISTÒRICS” DE LA COOPERATIVA

(al Bar Andy Blue)

15:30: CAFÈ CONCERT: CANTAUTOR ANDREUENC ROGER AYALA.

16:30: ESPECTACLE PER A TOTS ELS PÚBLICS A CÀRREC DEL PALLASSO ANDREUENC “DUDU”

US HI ESPEREM!!!!

Veniu amb la família, veïns/veïnes, amics i amigues

i d’altres “animals de companyia”.

Informacions pràctiques:

1. Si teniu fotos o material de la vostra època ens ho podeu facilitar al correu del BORRÓ.

2. El dinar el portarem de casa per compartir, assaborir, intercanviar...

3. Cal portar plat, got i coberts.

4. En cas de pluja o mal temps es mantindrà la convocatòria i el dinar el farem al local de l’AVV.

Setmana per la Sobirania alimentària i de lluita contra els transgènics

2010-04-16T22:19:00.003+02:00

17 d'abril Calçotada agroecològica al Forat de la Vergonya

18 abril Video-fòrum amb "El món segons Montsanto" Rimaia

Supermercats, no gràcies... la pel.lícula!

2010-04-16T20:20:00.006+02:00

Les tres empreses líders de la distribució comercial d’alimentació a l’Estat espanyol (Carrefour, Mercadona i Eroski) controlen el 40% del menjar que arriba a les nostres llars. Dos d’elles també comercialitzen altres productes com roba o electrònica.

Les grans cadenes de distribució s’estan convertint en l’única via d’accés al consum i això té repercusions sobre la producció i les persones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidir com a consumidores i consumidors.

més info http://supermercatsnogracies.wordpress.com/

La recepta del mes d'abril

2010-04-15T10:39:00.006+02:00

LES FAVES

PROPIETATS

Una mica d'història
La fava és un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des de l'edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo. Tot i que l’origen botànic no és molt clar, hi ha qui el situar en el continent africà però altres fonts el situen a l'Orient mitjà. Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt estès arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans.

Propietats nutricionals

Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.
Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol.
Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals.
Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.

LA RECEPTA: Faves a la Catalana

Temporada: primavera

Dificultat: baixa

Temps: 1 hora

Ingredients:

1 quilo de faves sense pelar per persona

1 ceba grossa

1 manat d’alls tendres

2 cullerades de tomàquet triturat

Un bri de menta fresca

Sal

Pebre negre

Pebre vermell dolç

Un gotet de vi negre (opcional)

Preparació:

Un cop haguem pelat les faves, les reservem. En una cassola hi farem un sofregit a base de ceba i els alls tendres, ho deixarem fins que estigui ben tou però que no s’ennegreixi. Llavors hi posarem el tomàquet triturat, ho salpebrarem i sofregim uns 5 minuts més, a continuació hi posarem les faves, la menta fresca i el gotet de vi, en lloc de vi podem posar una mica de caldo vegetal. Ho taparem hi ho deixarem coure tot a foc lent, remenant-ho de tant en tant, uns 30 o 40 minuts depenent de la mida de les faves, i ja ho podrem servir.

Del llibre: Viatge nutritiu

de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.

Editorial Montflorit

El 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua

2010-03-21T13:43:00.019+01:00

ESF Catalunya projectarà a Barcelona, Lleida, Tarragona i Manresa aquest guardonat documental sobre la crisi mundial de l’aigua a la que ens ha conduït la privatització del recurs a tot el planeta.

Projecció del documental FLOW.Barcelona:

a les 20h al Cinema Casablanca Kaplan

(Passeig de Gràcia, 115)

Aquest guardonat documental d’Irena Salina investiga el que els experts cataloguen com el tema polític i ambiental més important del segle XXI: la crisi mundial de l’aigua a la que ens ha conduït la privatització del recurs a tot el planeta.

El documental ens porta de Cochabamba (Bolívia) fins a Alwar (Índia), passant per Sudàfrica, Canadà, França o els Estats Units. Ens mostra les lluites de la ciutadania contra la privatització de l’aigua a mans de Suez i Vivendi; les batalles legals i mobilitzacions socials contra les empreses embotelladores Coca Cola o Nestlé Waters; o la construcció de preses a l’Àfrica i la Xina que obliga a la reubicació de les llars de milions de persones. Aquests i d’altres casos, se succeeixen amb imatges que capten l’essència de l’aigua i amb opinions d’experts i activistes com Maude Barlow o Vandana Shiva.

La pel·lícula presenta a molts dels responsables d’aquesta crisi, tant governamentals com corporatius, i ens fa veure la situació amb una claredat aterradora: Si es manté la creixent mercantilització de l’aigua en mans de les grans corporacions del sector, avalades per les institucions financeres internacionals (com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional), ens estem enverinant a nosaltres mateixos i al nostre planeta. A més, a menys que reafirmem la nostra voluntat social i política cap a una gestió pública, les coses només poden empitjorar.

Una situació que segueix les pautes dictades per les multinacionals de l’aigua a través del seu Consell Mundial de l’Aigua. Unes pautes que busquen la incorporació de l’aigua al mercat i la liberalització d’aquest. Que a més, es presenten falsament com a resposta als objectius del mil·lenni, quan en realitat únicament busquen el lucre i el control de l’aigua en mans de les grans corporacions. Un nou mercat amoral que es lucra de la contaminació i la escassetat, i que només s’ocuparà d’aquells que puguin comprar l’aigua no dels qui la necessiten. Avui en dia, el negoci de l’aigua és ja la tercera industria global darrera del petroli i l’electricitat.

Més enllà de la mera denúncia, Flow també mostra les alternatives proposades per aquelles persones i organitzacions que lluiten per a que l’aigua es consideri un bé comú. El problema no es la manca de coneixement, sinó la manca de voluntat política. El repte avui és construir col·lectivament aquesta voluntat política, per amor a l’aigua i a tot el que representa.

més info:http://catalunya.isf.es/home/index.php?&$sesion_idioma=2

FLOW, per l'amor a l'aigua

2010-03-21T12:46:00.008+01:00

un petita mostra del documental ...

La recepta del mes de març

2010-03-07T21:41:00.004+01:00

ELS PÈSOLS

Temporada: març, abril i maig

Origen: a l’antiguitat ja es consumien a l’Índia i a la Xina. Probablement van arribar a Europa des d’Egipte. S’utilitzaven secs, bàsicament per alimentar als animals. A partir del segle xvi, comencen a estar presents a la cuina com a producte fresc.

Propietats: els pèsols aporten fibra, vitamina A i minerals com potassi, fòsfor i calci. Tenen propietats tranquil·litzants ja que produeix un efecte beneficiós sobre el sistema nerviós.

La recepta:
Pèsols estofats

Temporada: primavera
Dificultat: baixa
Temps: 30 minuts

Ingredients:

1 ceba tendra
Un parell d’alls tendres
2 pastanagues
1 tomàquet triturat
Un bri de menta fresca
1 quilo de pèsols
Sal
Pebre
Un gotet de vi negre (opcional)

Preparació:

En una cassola sofregirem la ceba, els alls i les pastanagues tallades a rodanxes. Quan el sofregit estigui tou, hi afegirem el tomàquet triturat, ho salpebrerem i ho deixarem uns minuts fins que quedi ben confitat, llavors hi posarem els pèsols, el bri de menta fresca i el gotet de vi, si el volem posar, sinó hi posarem una mica d’aigua o de caldo vegetal. Ho taparem hi ho deixarem coure fins que veiem que els pèsols ja són al punt.

Per aquest estofat és bona idea tenir llest un bon pa de qualitat i sucar tant com es vingui de gust.

Del llibre: Viatge nutritiu
de la Isabel Celma i la Montse L. Tolosana.
Editorial Montflorit

Què podem fer el 3 de juliol ?

2009-06-29T19:12:00.009+02:00

clica sobre la imatge per veure el vídeo

Dia Català

...

Sense Bosses de Plàstic !!!!!

més informació: http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/2ndia_bosses.html

Manifestació Democràcia, Salut i bons aliments...

2009-06-09T16:43:00.010+02:00

CIU, PP i PSC units per aturar el procés de participació democràtica sobre conreus

agrícoles amb manipulació genètica

Catalunya ocupa el segon lloc en la producció de conreus transgènics a Europa. Les plantes transgèniques d’ús agrícola són propietat d’un grapat de gegantines corporacions agroindustrials, contaminen els conreus, acaben amb les varietats pròpies del país i fan inviable l’agricultura ecològica. Nombrosos estudis científics adverteixen dels seus seriosos riscos per a la salut. El blat de moro Mon 810, propietat de Monsanto i prohibit a França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia, Hongria i Romania, es continua promocionant a les nostres terres.

Davant d’aquesta situació, emparant-se en l’Estatut d’Autonomia i seguint els passos establerts legalment, la plataforma Som lo que Sembrem va presentar al Parlament de Catalunya una proposició de llei per demanar la prohibició dels conreus transgènics d’ús agrícola, l’etiquetatge exhaustiu dels aliments produïts amb organismes genèticament manipulats, una moratòria al desenvolupament de transgènics i la investigació independent dels seus efectes sanitaris i ambientals.

En un procés participatiu de gran abast, més de 105.000 ciutadanes i ciutadans de tot Catalunya van donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular. Ara, les cúpules de CIU, PP i PSC han respost a la voluntat popular presentant esmenes a la totalitat de la proposició en un intent de vetar el debat parlamentari sobre conreus i aliments transgènics. Això suposa un menyspreu cap als ciutadans i cap als 60 municipis, 4 comarques i molts simpatitzants i càrrecs locals d’aquests partits favorables a la Iniciativa.

En lloc de posar-se del costat de l'Europa democràtica, dels països i les regions que protegeixen els seus ciutadans i defensen el seu patrimoni agrícola i ambiental, CIU, PP i PSC s’alineen amb grans multinacionals amb un llarg historial de pràctiques nocives i de cerca de beneficis privats per sobre de qualsevol altra consideració.

La societat catalana té dret a un treball parlamentari sobre les implicacions dels conreus i els aliments transgènics per a la salut, el medi ambient i la sobirania alimentària de les generacions presents i futures.

Per ètica democràtica i sentit comú, demanem la retirada de les esmenes a la totalitat i la llibertat de vot per als parlamentaris d’aquestes formacions.

Sorpresa...

2009-05-23T22:43:00.011+02:00

espero que us agradi , el proper serà millor!!!

Festes de Primavera

2009-05-23T22:03:00.005+02:00

si voleu accedir a les fotografies, cliqueu al damunt del títol

Recepta del mes de maig

2009-05-19T16:28:00.005+02:00

Aquest mes, esgotem... LA TARONJA

Origen:
Els cítrics es van originar fa uns 20 milions d'anys en el sud-est asiàtic. Des de llavors fins ara han patit nombroses modificacions degudes a la selecció natural i a hibridacions tant naturals com produïdes per l'home.

Propietats:
La taronja és rica en vitamina C, beta-caroteno i bioflavonoides que la converteix en un aliment molt recomanat per a la prevenció del càncer.
Conté petites quantitats de les vitamines B1, B2, B3, B5, B6 i E. És bona per als dolors (coll, genives ) així com per a prevenir o combatre refredats.Excel·lent contra els problemes circulatoris i les venes varicoses ja que conté components que enforteixen els vasos sanguinis.També és rica en sals minerals com el potassi, calci i fòsfor.
Té propietats diürètiques, antiartrítiques i posseeix propietats preventives i curatives.
Aquesta fruita estimula el sistema nerviós essent eficaç contra les convulsions nervioses, migranyes, rampes, insomni i depressions.

Us suggerim la següent recepta:
MELMELADA DE TARONJA[1]

Ingredients

1 kg de taronges (ja pelades)
700 g de sucre (si la taronja és dolça amb 600g n'hi ha prou)
1 llimona
1/2 got d’aigua ( 200 ml)

Preparació:
Pelem 3-4 taronges i la llimona, procurem no agafar la part blanca (amb un pelador de patates va molt bé). Posem al foc una olla amb aigua quan bull hi tirem les pells i deixem bullir 5 minuts, les escorrem i repetim la mateixa operació una altra vegada, per treure l’amargor forta de la pell. Les reservem Pelem la resta de taronges, traiem al màxim la pell blanca, les pesem (abans de tallar-les), les tallem a trossets amb la cassola a sota per aprofitar el suc que va caient, afegim el sucre, el suc de llimona, les pells tallades a juliana i l’aigua. Coem a foc mig durant hora i mitja o dues hores aproximadament, en posem una mica en un platet per veure la textura, quan es va refredant veiem si ja és prou espesa, si ja ens agrada apaguem el foc i anem omplint els pots, que prèviament haurem escaldat, els tanquem bé i els fem bullir (han de quedar coberts d’aigua) uns 10 minuts, vigilant que no es toquin els uns amb els altres perquè no es donin cops, podríen petar-se. Els traiem i deixem refredar. Els guardem en un lloc fosc.

[1] Extreta de: http://comacasa-res.blogspot.es

Yo tengo una bolita que limpia, limpia y limpia!!!!

2009-04-17T22:22:00.009+02:00

Doncs sí!!! tenim una boleta màgica que neteja la roba sense fer servir gens de detergent!!!!

( els experts diuen que es pot posar una mica si la roba està molt bruta....)
Que com funciona?!?!? tothom ens ho pregunta... es veu que ionitza la roba.... i la neteja....

Ja sento els sospirs d'incredulitat.... però....com et penses que renta la roba el teu detergent?!?!? si t'ho mires... no et sembla una mica increïble?!?!?

I si mires els anuncis amb les últimes tecnologies en rentat no et sembla encara més estrany?!?!? ara neteja "el oxígeno activo".... i com l'activen?!?!?

o les " perlesdekaliavanishoxiactioncrystalwhite" ...

o et ve una tia disfressada suposadament del futur i es fot dins la rentadora i té un detergent tipus CSI que troba les taques...."incluso las que son invisibles".....

i doncs.... ara ens tornarem suspicaços per uns simpàtics ionets?!?!?

en serio, i ara semblo jo la que fa l'anunci.... l'altre dia em va caure un peazo de taca de tinta (no em pregunteu com) a la roba del Bernat (de 6 mesos... cal???)... i la bolita mágica li va treure la taca al body completament i a la sudadera (que per cert porta avui) la taqueta és imperceptible....." i a sobre no deixa anar fosfats i agents químics pel desaige (o com es digui)... en dues paraules

MI BOLITA MÁGICA es IM-PEZIONANTE!!!!!!!!!!!

crónica enviada per la borroniare Mònica,

quina? adivineu-lo!

més info:http://www.irisana.com/content.asp?obj=42

Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària

2009-04-06T17:14:00.011+02:00

que tindrà lloc del

14 al 18 d'abril a Catalunya.

Dimarts 14 d'abril.

19-22h. Cine-Fòrum: El Món Segons Monsanto.

Centre Cívic Convent de Sant Agustí; C/ Comerç, 36. Arc del Triomf (L1).

Organitzen i convoquen :

Transgènics Fora! i Greenpeace.

.
Dijous 16 d'abril.

13-15h. Gran concurs anual de Petroaliments "Saps d'on venen els aliments que compres?" Mercat de la Boqueria. Rambla de les Flors.

Organitzen i convoquen:

RepsolMata i Entesa pel decreixement.

19-22h. Cine-Fòrum i xerrada "Deute ecològic i decreixement".

CSO BarriKarme, C/Carme 25 bis. Liceu (L3).

Divendres 17 d'abril.

17-20h. Cercavila contra els transgènics i els petroaliments i per la sobirania alimentària. Drassanes. Drassanes (L3).

Organitza i convoca:

Grup de treball contra els petroaliments: Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, la Campanya “Supermercats No, Gràcies!” i Col·lectiu Transgènics Fora!

Dissabte 18 d'abril.

11:30h. Manifestació estatal a Saragossa "per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics".

Per a reservar plaça d'autocar escriviu a autocarzaragoza@yahoo.es

més informació sobre la setmana de lluita:

http://www.transgenicsfora.org/

http://www.edpac.org/petroaliments/

http://noquierotransgenicos.wordpress.com/

Jornada de Transgènics al CSO La Gordíssima

2009-03-25T10:52:00.004+01:00

Des de CSO La Gordíssima de Sant Andreu de Palomar s'organitza una xerrada i passi de vídeo sobre els transgènics que es farà el proper Dijous 2 d'abril a les 19:30h.

Vindran companys de la Plataforma Transgènics Fora i desprès hi haurà sopar popular lliure de transgènics.

Transgènics a la carta

2009-03-24T21:25:00.003+01:00

Emissió: Dimecres 25 de març de 2009

Sabrem què és exactament un transgènic. El programa examina els pros i els contres dels conreus transgènics. Ho farem a través del blat de moro, l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya.
Sabrem per què alguns pagesos els prefereixen, però també en coneixerem un que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic per culpa dels transgènics.
I investigarem si menjar-ne pot tenir algun risc per a la salut.
L'Anna Lasaga fa un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre la salut.
Al plató, Marc Boada ens explica com es fa un transgènic i altres aplicacions d'aquesta tècnica tan controvertida.

Hi participen Joan Serra, tècnic de l'IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per pol·linització de camps de transgènics propers i que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic.
Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la UB, explica com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar.
Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC- IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat. Aquest és un procés caríssim que limita l'aparició d'algunes varietats que, segons aquests investigadors, podrien alimentar millor i a més persones. D'això també es queixa la professora Teresa Capell, que dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Lleida que treballa en una pomada vaginal contra la SIDA feta a partir de transgènics.

Més informació a:
www.quequicom.cat

Agrocombustibles ¿Otro negocio es posible?

2009-03-17T20:31:00.006+01:00

Taula Rodona

i presentació del llibre:

"Agrocombustibles

¿Otro negocio es posible?"

Divendres 20 de març

a les 19 hores

Lloc: Pati Maning

(C/Montalegre, 7, Barcelona)

Avui en dia, els agrocombustibles (principalment biodiesel i bioetanol) són objecte de polítiques públiques i incentius. S’ha accelerat la seva producció a gran escala, amb la intenció de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i per tant contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Les persones autores d’aquest llibre integren el Grup de Bionegocis, un espai multidisciplinari impulsat des de la Campanya “No et mengis el món”, el qual investiga a Catalunya des de l’any 2007 sobre la temàtica dels agrocombustibles.

El principal objectiu d’aquesta publicació és aprofundir en alguns aspectes per tal de lliurar eines de reflexió i acció. Pretén respondre a preguntes com: què són els agrocombustibles? És positiu el seu rendiment energètic? Quina és la petjada hídrica d’aquests carburants? Són realment una resposta a l’escalfament global? D’on ve la matèria primera? Milloren les condicions de vida als països del Sud? Quins són els interessos corporatius que hi ha al darrera? Generaran els agrocombustibles un major deute ecològic? És la segona generació una resposta adient? Quines perspectives tenim front a la Sobirania Alimentària i la Sobirania Energètica?

més informació: http://www.noetmengiselmon.org/

http://www.icariaeditorial.com/libros2.php?k=&id=984

Les dones alimenten el món

2009-03-17T20:15:00.008+01:00

ENTREPOBLES US CONVIDA A LES II JORNADES INTERNACIONALS:

LES DONES ALIMENTEN AL MÓN.

NO MÉS INVISIBILITAT.

DRETS I RECURSOS:

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Barcelona: 20 de març, a les 18.30h

AULA-1, CCCB (Centre de Cultura Contemporània)

C. Montalegre, 5

Des dels seus orígens l’agricultura va ser protegida per les cultures ancestrals especialment per les dones, que, moltes vegades, han estat les principals responsables de la guarda i millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han guardat, conservat, intercanviat lliurement i també les han preservat com a llegat per les futures generacions. El model de desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Per això industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trenca les lleis de la naturalesa enverinant plantes, animals i persones. Explota i aniquila la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, afavorint la concentració de la terra en mans de les transnacionals. Militaritza territoris, destrueix diversitat i vida mitjançant tractats comercials. Transgredeix tots els principis i lleis de la naturalesa, modificant genèticament les llavors. (Campanya “Llavors” Vía Campesina)

Les dones en el món lluiten per millorar el benestar quotidià, pel “bon viure”. Motivades per una supervivència individual, però també per reptes col·lectius impulsats des de xarxes i organitzacions socials. Les organitzacions de dones des de diferents perspectives lluiten en defensa dels drets: alimentació, accés a la terra, als territoris, a l’aigua i les llavors, l’habitatge, medi ambient, salut, educació, sexualitat, autonomia, autoestima, bones condicions de feina, participació en la vida de la pròpia comunitat. Un enorme treball i saviesa que s’ha de visibilitzar.

més informació: http://pangea.org/epueblos/

Recepta del mes de març

2009-03-17T19:53:00.008+01:00

Aquesta vegada una de coliflor...

CREMA
DE COLIFLOR
I AMETLLES (1)

Ingredients:
» 1 coliflor.
» 2 cebes tipus figueres.
» 50gr. d’ametlles torrades triturades.
» 50gr. de formatge tipus parmesà.
» 150ml. de crema de llet.
» Sal d’herbes, nou moscada i pebre blanc.
» 1 culleradeta de comí en pols.

Preparació:

Saltejarem en una olla de fons gruixut la ceba, que prèviament haurem pelat i tallat fineta. Quan comenci a estar daurada afegirem les ametlles torrades i triturades i la coliflor neta i tallada a ramets.

Tot seguit hi afegirem un litre d’aigua bullint i una culleradeta de comí en pols (per facilitar la digestió de la coliflor i evitar les molestes flatulències). Ho taparem i ho deixarem coure uns 15 minuts o fins que la coliflor estigui cuita.

Enriquirem la sopa amb la crema de llet, la salpebrarem i aromatitzarem amb una mica de nou moscada recent ratllada.

Passar a la batedora fins que obtinguem una crema suau. La servirem ben calenta decorant-la amb una mica d’ametlla triturada.

Aquesta crema es pot fer amb la versió brocoli substituint la coliflor pel brocoli.

[1] Extreta del llibre “les 100 receptes més ràpides de la cuina vegetariana” de Ma Pilar Ibern “Gavina”.

Bon profit!!!

Propietats de la coliflor

2009-03-17T19:45:00.007+01:00

Propietats i accions:
» Anticancerígena.
» Potencia la immunitat.

La coliflor és una font rica en fitonutrients, que es creu que eviten el càncer.

El “ulforafano”intensifica la producció d’enzimes que eliminen les toxines del cos, alhora que el “indol-3-carbinol” disminueix el nivell de estrògens nocius que poden propiciar el creixement de tumors sobret tot el de mama i de la glàndula prostàtica.

La coliflor també conté molta vitamina C i “folato” que són els responsables d’equilibrar el sistema immunològic.

El perill dels transgènics

2009-03-08T18:57:00.011+01:00

Sabem el que mengem?

Montsanto comercialitza el 90% dels productes transgènics

«Todos los ciudadanos del mundo deben tomar conciencia de lo que está ocurriendo con la alimentación»

(Marie-Monique Robin).

«Controlando las semillas, Monsanto controla la alimentación. Más potente que las armas, esta es la mejor manera de controlar a la poblaciones del mundo»

(Vandana Shiva).

El mundo según Monsanto: el rostro más peligroso del progreso global

España juntament amb Romania són els únics països de la UE on es cultiven productes transgènics. Marie Manique Robin denuncia a “El mundo según Monsanto” el negoci d’aquesta multinacional , que ven els pesticides i les llavors modificades genèticament per a resistir a aquests mateixos pesticides.

Si voleu més informació, podeu accedir al blog de Josep Pàmies

http://joseppamies.wordpress.com/2009/01/23/el-mundo-segun-montsanto/

El mundo según Monsanto

2009-03-08T18:42:00.014+01:00

Marie-Monique Robin ,

és autora del documental,

i del llibre

"El mundo según Montsanto"

Reconeguda periodista d’investigació, documentalista

i directora de cine, presenta el seu nou llibre
"El Mundo según Monsanto. De la dioxina a los OGM.

Una multinacional que les desea lo mejor,"
una crítica devastadora a l' activitat de

la multinacional norteamericana Monsanto,

l'empresa líder en la producció

d' aliments transgènics (OGM).

El documental de l'autora, "El mundo según Monsanto”, fou projectat a França a l' Assemblea Nacional Francesa (Congrés dels Diputats) abans del debat sobre la llei de transgènics, La llei va aprovar la moratòria al transgènic de blat de moro de Montsanto, MON 810, el mateix que es conrea a Catalunya.

¿Tu comerías insecticida?

2009-03-08T18:29:00.005+01:00

Marie-Monique Robin,
periodista especializada en agroalimentación
VÍCTOR-M. AMELA - 20/02/2009

Tengo 48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una familia campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11, 14 y 17 años). ¿Política? No me caso con nadie, mi compromiso es con la gente: por eso pongo mi pluma en la llaga. Soy agnóstica

¿Qué es Monsanto?
El gigante de la industria Q agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.
¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?
Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la población mundial.
¿Y cómo se logra dominar las semillas? Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no podían patentarse semillas, y Monsanto logró que Estados Unidos lo permitiese. Hoy tienen mil patentes.
¿Es algo que debería preocuparme?
Si te preocupa qué comen tus hijos, sí. Preocúpate por las 80.000 hectáreas cultivadas con maíz transgénico en Catalunya y Aragón: ¿por qué España es el único país de Europa que acepta cultivos transgénicos?
¿No sucede en otros países europeos?
Está prohibido. Con razón: carecemos de estudios sobre los efectos en la salud humana y en el medio ambiente de los organismos genéticamente modificados (OGM).
¿Y por qué España no los veta?
En el Gobierno de España hay ahora cuatro personas relacionadas con Monsanto.
¿Quiénes? Estoy contrastando los datos y pronto publicaré sus nombres.
¿Ese maíz es un OGM de Monsanto?
Sí, se le llama maíz Bt, iniciales de Bacillus thurigiensis:esa bacteria está en el suelo de forma natural y es insecticida. Si se usa en preparados pulverizados es eficaz, y el sol la degrada pronto: resulta inocua para el medio ambiente. Pero los de Monsanto tomaron de la bacteria el gen que produce la toxina, y lo insertaron en el genoma del maíz.
Brillante idea: de este modo, ese maíz queda blindado contra los insectos, ¿no? Sí, pero a un coste peligroso: la toxina intoxica no sólo al piral - insecto perjudicial para el maíz-,sino también a los insectos predadores del piral (como la crisopa), y a mariposas, mariquitas, microorganismos del suelo, pájaros insectívoros...
¿Y a mí?
¿Tú comerías insecticida? Pues ese maíz insecticida pasa a harinas, chips, tacos, cereales, sopas, tortas... ¿Por qué cada día hay más alergias? ¡Son sobrerreacciones de nuestro organismo ante algo que no reconoce!
Con no comer ese maíz, ¡salvado!
No: ese maíz poliniza cultivos de maíz ordinario, contaminándolos, convirtiéndolos también en transgénicos. ¡Extinguirá el maíz natural! Y aunque no ingirieses ese maíz directamente..., se lo dan como forraje a animales que luego tú sí comerás.
¿Debo alarmarme, pues?
Mis padres eran campesinos, líderes sindicales agrarios en Francia: adoptar abonos, pesticidas convencidos de que hacían progresar la agricultura. Hoy están arrepentidos: la biodiversidad de variedades hortofrutícolas ha decrecido drásticamente..., y la mayor proporción de cánceres se da entre agricultores.
Entonces sí podemos alarmarnos...
El herbicida más vendido del mundo se llama Roundup, de Monsanto. Extermina toda la maleza..., pero no es biodegradable, y es promotor de cánceres y perturbador endocrino. ¿Cómo no vamos a padecer cada día más cánceres, diabetes, parkinson y alzheimer? ¡Mis hijas y yo ya no comemos vegetales que no provengan de cultivo biológico!
¿Herbicidas y pesticidas dan cáncer?
¡Nacen bebés con residuos de dioxinas en sus células! Las dioxinas son derivados de síntesis químicas de laboratorio. Llegan a los bebés por lo que comen las madres.
Esto ya escalofría.
Estamos intoxicándonos. Mire el pan.
¿Qué le pasa?
Para que la espiga de trigo produzca más grano, ha sido genéticamente modificada y protegida con ocho pesticidas y varias hormonas... cuyos restos te comes en el pan. ¡Claro que hay cánceres de mama y próstata, y el esperma pierde fertilidad! Siete amigas de mi edad tienen cánceres. Ninguna amiga de mi madre lo tuvo a esta edad.
¿Y por qué no reaccionamos?
Porque priorizamos la cantidad, la producción, la viabilidad económica, el negocio, los precios... Pero este sistema acabará también con los pequeños agricultores.
¿Por qué?
Compran semillas genéticamente preparadas para ser fumigadas con Roundup, se obligan a comprar remesas nuevas cada año, y son caras. Perdemos miles de variedades tradicionales, y los campesinos acaban en manos de Monsanto, arruinándose muchos.
¿Qué pasará si se mantiene esta tónica?
Que Monsanto producirá todas las semillas... y todos los productos fitosanitarios sin los que esas semillas genéticamente modificadas no fructifican (como el Roundup, que le reporta el 30% de sus ingresos): ¡negocio redondo para Monsanto! Si se confirma que algún producto es peligroso, lo retirarán, dándoles tiempo para fabricar otro... hasta que vuelva a demostrarse que es cancerígeno o perturbador hormonal. Y así hasta que acabemos todos estériles y enfermos.
Esto es tan tremendo... Cuesta creerle.
Tenemos ya el precedente del agente naranja. Empleado como herbicida durante decenios, su uso en la guerra de Vietnam ratificó su toxicidad cancerígena. Así que ha sido retirado. Lo fabricaba Monsanto. ¿Y qué le ha pasado a Monsanto pese a los millones de damnificados? Nada.

informació:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090220/53644408928.html

Taller com elaborar el pa...

2009-02-08T21:22:00.008+01:00

les pizzes, les diferencies entre els diferents cereals,....
a càrrec d'en Dani, mestre forner del Forn Trinitat.
Aquest establiment ha estat premiat com un dels millors del món.

Dijous 12 de febrer a les 18,30 h
a MERCASOL, la botiga de Trèvol
C/ Portugal, 2 08027 La Sagrera ( Barcelona )

Taller pràctic i gratuït.

més informació Forn Trinitat:

http://www.plataformavecinaltrinitatvella.com/comercios-del-barrio/forn-trinitat/

Recepte del mes de febrer

2009-02-08T20:47:00.010+01:00

Farcellets de col i patata

Ingredients per a 4 persones:

12 fulles de col,
750 grs de patates
100 de nata per cuinar
30 grs de bolets secs o 200 grs de bolets naturals
4 ous, ceba, mantega, sal i pebre negre

Elaboració:

Posar els bolets en remull amb aigua tèbia, rentar les patates i posar-les a bullir amb pell Mentrestant escaldeu les fulles de col durant 5 minuts en aigua salada bullint. A continuació escorreu-les i poseu-les al damunt d’un drap i elimineu la part dura de la tija central.

Peleu les patates, i fer-ne un puré, posar-ho en un bol amb dues cullerades de nata, una mica de mantega, sal i pebre i remenar-ho tot molt bé.

Escorreu els bolets, i talla’ls en trossos petits. Passeu-los per la paella i deixeu amb una mica de mantega i deixeu que coguin a foc mig durant 10 minuts. Afegiu-ho al puré de patates i remugueu-ho bé.

Repartiu la barreja obtinguda sobre les fulles de col i tanqueu-les formant petites bosses. Poseu-les en una font de forn untada de mantega i les cobriu amb una salsa preparada amb els ous, la nata restant, sal i pebre

Poseu al damunt ceba ratllada y mantega i ja està preparat per anar al forn. Posar-ho al forn durant aprox. 30 minuts a 180ºC. Serviu-lo ben calent.

Bon profit!!!!

Recepta del llibre:Verduras y guarniciones: De Vecchi

Propietats de la col

2009-02-08T20:36:00.004+01:00

Propietats/accions:

Anticancerígena.
Rica en antioxidants.
Alleugera les inflamacions.

Les cols són riques en antioxidants com la “vitamina C” i el “betacaroté”, que potencien la immunitat, disminueixen la tensió arterial i combaten les malalties cardíaques. També proporcionen “folfat”, que prevé els defectes de naixement.
Les cols contenen “indole-3-carbinol”, o “13C”, la qual elimina els estrògens maliciosos del càncer de mama; així com el “sulforafà”, que deté el càncer de pròstata i de colon accelerant la producció d’uns enzimes que prevenen la formació de tumors.

Recepte del mes

2009-01-10T11:41:00.007+01:00

Carxofes al vapor

ingredients:
carxofes
1 got de vi blanc
all, julivert
pebre negre, sal

elaboració:
Netegeu les carxofes i en separeu les fulles exteriors, més dures. talleu-ne les puntes i doneu-los uns quants cops fins que s'obrin.

Omplireu l'interior de les carxofes amb all, julivert picats i una mica de sal.

Les poseu en una olla de coure al vapor juntament amb un got petit de vi blanc i mig got petit d'aigua. Tanqueu l'olla i quan el vapor començi a sortir, ho deixeu coure uns 4 o 5 minuts.

Recepte del llibre del Mercat a la taula/Diputació de Barcelona

Suggeriment de la Silvia, després de fer les carxofes al vapor, es pot fer un saltejat de carxofes, blat de moro i xampinyons i quan el plat sigui a taula afegir-hi formatge fresc.

Bon profit!!!!!

Propietats de la carxofa

2009-01-10T11:31:00.005+01:00

Propietats/accions:
. Protegeix el fetge.
. Estimula la vesícula biliar.

Parts de què es fa ús: les fulles i el cor.

Les carxofes són els capolls sense obrir d’una planta perenne semblant al cardo.
Les carxofes contenen vitamina C, alts nivells de vitamines B, fibra dietètica i gran nombre de minerals. Tant les fulles com el cor s’utilitzen terapèuticament des de temps immemorials.

Ja que tenen un ingredient actiu anomenat “cinarina”, les carxofes, sobre tot les fulles, permeten que el fetge metabolitzi la ingesta excessiva d’aliments i d’alcohol. A més a més, les carxofes són una fabulosa font d’energia cosa que ajuda a combatre una ressaca si es pren infusionada.

Ja que la carxofa té qualitats desintoxicants, també són un complement molt útil per a la dieta de les persones que tenen enfermetats com gota, artritis i reumatisme. Tradicionalment les carxofes s’utilitzaven per ajudar a controlar el nivell de colesterol i reduir el nivell de sucre. Els cors són especialment bons per combatre la indigestió si es prenen com a primer plat.

El compromís Danone

2009-01-09T16:34:00.019+01:00

article sobre la transnacional Danone i la seva campanya de "màrqueting"

"Junts sembrem vida"

,,,,,

Sembrant vida

o recol·lectant euros?

La transnacional Danone ha iniciat a Espanya una presumida maniobra de màrqueting denominada “Junts Sembrem Vida” (JSV), que pretén reduir la solidaritat al simple fet de comprar iogurts. Per cada producte Danone que s’ aconseguisca vendre en les pròximes setmanes, la multinacional francesa regalarà una llavor per a diversos projectes de Creu Roja a Àfrica. Abans es feia la digestió amb Actimel. Ara, al mateix preu, s’aconsegueix canviar el món, o almenys, així s’anuncia en la web de la campanya, en lletres grans i entre signes d’exclamació.

No obstant això, la crisi alimentària que pretén combatre JSV, no naix d’una falta de producció d’aliments, sinó entre altres motius del gran poder corporatiu, que en el món de l’alimentació controla totes les etapes productives i que a poc a poc va eliminant als menuts competidors. I ací tenim a Danone, la primera indústria lletera intensiva del planeta, la segona mundial d’aigües embotellades i la segona en “nutrició infantil”, entre altres “lideratges”, com el de destruir la ramaderia camperola del món, asfixiant econòmicament als menuts productors.

Danone, una multinacional amb vendes per 14.000 milions d’euros anuals, aportarà 550.000 euros en tres anys a JSV, o siga, 183.000 a l’any, el que representa un 0,0013% de les seues vendes. En el món de la cooperació al desenvolupament, un projecte de 183.000 euros és un projecte diminut, que en aquest cas ha estat engrandit a través d’una campanya publicitària que amb tota seguretat resultarà molt més cara que la seua aportació a JSV, ja que només en 2006, Danone va gastar 1000 milions d’euros en publicitat en tot el món, 80 d’ells a Espanya. Hi ha altra forma de valorar l’esforç econòmic que suposa para Danone aquest projecte solidari. Ens hem pres la molèstia de fer uns quants càlculs a partir dels 3 cèntims aproximats que guanya per cada iogurt, etc. Saben vostès quant tarda Danone a obtenir els diners necessaris per a finançar els 183.000 euros?... Doncs requerirà vendre 6 milions d’unitats, el que assolirà en les pròximes 14 hores!!

més informació i article sencer en PDF:

http://www.noetmengiselmon.org/spip.php?article225&lang=ca

notícia enviada pel borronaire Dani. moltes gràcies!

Ara també, consum responsable!

2008-12-21T12:21:00.008+01:00

S'acosta el Nadal. Un temps de trobada, de gaudir de la família, dels amics... Però també un temps de gran consum. Hem d’intentar frenar la desmesura en el consum i hem d'optar per un consum responsable.

Consells pràctics per a un nadal no consumista

1. No regalis per regalar

Què passa, no tenim criteri? És que algú ens hi obliga?

2. Regala cultura

Confia en el teu criteri. Fes que el regal transmeti el teu entusiasme.

3. Evita que els infants rebin una allau de regals

Així aconseguirem que els petits donin als regals el valor que realment tenen.

4. Potencia les teves activitats artístiques

És que existeix un regal millor que quelcom fet amb les teves mans?

5. Compra productes de comerç just i de botigues ecològiques

Garantirem els drets laborals bàsics dels productors del Tercer Món i la protecció al Medi Ambient.

6. Acorda amb la família el pressupost màxim dels regals

Amb un pressupost acotat ens obliguem a ser més imaginatius.

7. Fes prevaler el teu criteri per sobre de la publicitat ferotge i enganyosa

Tu, i no pas les empreses, coneixes les necessitats i il·lusions dels que t’envolten.

8. Regala el teu temps

Té molt més valor que els teus diners!

més informació: http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tinformem/recomanacions/nadal/index.html

A l'hora de comprar joguines aneu amb mil ulls!

2008-12-21T11:42:00.004+01:00

Heu de pensar que han de servir per a divertir els petits.
Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels infants.
Valoreu els continguts dels jocs i els aspectes educatius.
Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència.
Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.
Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer:
- La marca CE, que significa que la joguina compleix les exigències essencials de seguretat contingudes en les normes comunitàries.
- El nom i la marca del producte.
- La raó social i l'adreça del fabricant o importador o venedor.
- Les instruccions i advertències d'ús.
- Les joguines de funcionament elèctric han d'especificar la potència màxima, la tensió d'alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.
Tot el contingut obligatori de l’etiquetatge de les joguines ha d’estar en català i/o castellà.
Les joguines fetes amb materials renovables (fusta, cartró...) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials (materials sintètics, plàstics...).

Per a més informació:

http://www.jugueteseguro.coop/web/cat/

Per Nadal, consum responsable i de proximitat

2008-12-21T11:27:00.009+01:00

La qualitat i l’ètica en el consum de productes agroalimentaris pren cada cop més força. Consumir té o pot tenir una incidència en el nostre entorn. Aquesta idea està prenent cada cop més força a diferents països d’Europa, Estats Units, Canadà, Japó...

Cada cop es valora més la qualitat i l’ètica en el consum de productes agroalimentaris. En aquest context hi ha iniciatives que tenen cada cop més ressò, com són l’Slow Food, l’ecogastronomia, consum de quilòmetre zero... que aposten pel consum sostenible i de proximitat, la recuperació de la diversitat, de les tradicions gastronòmiques, i redescobrir el gust de cada producte en el seu entorn, en contraposició a un sistema industrialitzat i globalitzador de l’alimentació i el sabor.

L’Slow Food és el moviment que lidera aquesta nova manera d’entendre el consum d’aliments. Segons el seu fundador, Carlo Petrini, es tracta de recuperar una relació més directa entre consumidors i productors locals, emparant-se en la sostenibilitat, la qualitat, el compromís amb l’entorn i el gaudir en el bon gust.

Des de la gastroteca.cat recolzem el consum responsable i de proximitat, sobretot en dates tan senyalades com és Nadal. La compra de productes locals permet tenir un coneixement més directe de la seva procedència i qualitat, reduir els costos mediambientals del transport així com ajudar al manteniment de l’activitat econòmica de proximitat, generant noves sinèrgies d’abast més local entre consumidors, productors, elaboradors, distribució, restauració, turisme..., afavorint la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones i contribuint així mateix al desenvolupament econòmic i sostenible del nostre país.

Cuinem Contes Festa Major 2008

2008-12-08T17:46:00.010+01:00

si voleu veure les fotografies,

cliqueu sobre el títol.

Tres historias y un vaso de leche

2008-11-29T22:02:00.012+01:00

CINE FÒRUM

dissabte 6 de desembre
a les 18:30 hores
.

Associació de Veïns de Sant Andreu
c/Balari i Jovany, 14

dinamització a càrrec de:

Centre de Recerca i Informació en Consum CRIC

“Tres historias y un vaso de leche” de Pablo Fraguas i Alvaro Porro es centre en una causa quotidiana dels problemes ambientals: els models agrícola i ramader així com el tipus de consum alimentari que generen. Viatjarem per conèixer les histories que poden haver darrera, per exemple, d’un got de llet. Histories que ens explicaran els seus protagonistes: Jorge, un camperol de Paraguai; Modesto y Pilar, uns ramaders de Cantàbria; Àlex, consumidor de Barcelona... Directe i sense filigranes, aquest vídeo representa una perspectiva integradora del medi ambient, on els problemes socials i ambientals es retroalimenten.

Activitat organitzada pel Borró, dins la Festa Major 2008 de Sant Andreu

2008-11-29T21:26:00.013+01:00

Aquí podeu veure un petit avançament d'aquest documental.

Premis rebuts:
Premi millor documental del Certamen “Videodiversidad” Ecologistas en Acción 2007
Premi del públic del Certamen Internacional de Cortometrajes “Actúa” (Intermon-Oxfam 2008)

Si us interessa, ja sabeu ...
us esperem el proper dissabte.

Cuinem contes

2008-11-22T15:47:00.010+01:00

dissabte 29 de novembre

a les 11 hores a Plaça Orfila.

i a partir d'aquí comença l'aventura...

un joc itinerant i interactiu per

al consum responsable i sostenible
adreçat a nenes i nens a partir de 5 anys

Cuinem contes

2008-11-22T14:46:00.022+01:00

hola, sóc en Rodolf
i us espero el
proper dissabte
a les 11 del matí
a plaça Orfila.

i què farem,us preguntareu ?

us explicaré contes, que m'agrada molt i molt, i després... els cuinarem ??? ai, no sé... m'he fet un embolic.

No sé ben bé que farem....però ben segur ens ho passarem molt bé! vinga, el que us he dit... ens trobem dissabte a plaça Orfila, que comença la Festa Major!!

La recepta del mes de novembre

2008-11-09T11:24:00.004+01:00

Us suggerim...

UN PLAT AMB CARABASSA

Ingredients:
400g de carbassa
400ml de llet ideal
130g de sucre morè
2 ous
1 làmina de pasta brisa
canyella i gingebre en pols.

Preparació:

Pelar i trossejar la carbassa. Coure-la en “papillote” al forn 20 minuts a 200º. Coure la pasta brisa 10 minuts al forn a 180º. Triturar amb la batedora la carbassa, el sucre, la llet, els ous, la canyella i el gingebre. Abocar-ho sobre la pasta brisa i coure-ho 30 minuts al forn a 180º.
Decorar-lo amb una mica de canyella per sobre.

Bon profit!

Jornada sobre Crisi Alimentaria

2008-11-07T19:51:00.007+01:00

Dissabte 29 de novembre de 2008, Barcelona
horari: de 9h a 18h
Lloc: Centre Cívic Convent de Sant Agustí
(c/ Comerç, 36, entrada per la Plaça de l´Acadèmia)

Organitzen: GRAIN, Entrepobles, Campanya "No te Mengis el Món"

Aprofitant la crisi alimentaria com a fil conductor, és possible analitzar i entendre més acuradament l´actual sistema agroalimentari i les seves repercussions. Al mateix temps, davant la situació actual de solapament de crisis (alimentaria, financera, ecològica o energètica, entre d´altres) apareix amb més força i claredat el paradigma de la sobirania alimentaria com a resposta a l´entramat capitalista en el món rural i en l’àmbit alimentari. Aquesta jornada pretén oferir els elements més destacables i novedosos d´aquests temes, per obtenir una visió més nítida del moment actual que ens serveixi, també, per encaminar millor les passes i accions futures.

més informació:

http://www.noetmengiselmon.org/spip.php?article183&lang=ca

La recepta del mes d'octubre

2008-10-29T20:34:00.007+01:00

us suggerim un plat amb col, ja n'hi ha...

TRINXAT DE LA CERDANYA

· Ingredients:

1 col verda d’hivern, 1 quilo de patates, 4 trossos de cansalada viada, 2 grans d’alls, oli, llard i sal.

. Preparació
1. Poseu una olla amb aigua al foc, quan comenci a bullir tireu-hi la sal i la col netejada i trossejada
2.Peleu les patates i afegiu-les a l’olla, deixeu-ho bullir uns vint-i-cinc minuts fins que estigui tot cuit.
3.Escorreu-ho bé. Passeu la col i les patates a una cassola i tritureu-les amb l’ajuda de l’escumadora, per tal que quedi ben barrejat. En una paella amb una mica d'oli i una mica de llard fregiu-hi els alls pelats; quan estiguin ben daurats, retireu-ho. Afegiu desprès la cansalada, fregiu bé fins que quedi ben fet. Reserveu.
4.Poseu un xic d’aquest oli a dins de la cassola on hi ha la col i les patates, removeu-ho bé.
5.En la paella on heu fregit la cansalada, i amb el greix que queda, poseu-hi tot el que hi ha a la cassola, formeu com una truita, daurant-la molt be per ambdues bandes. Quan estigui al punt, serviu-la de seguida amb el trossos de cansalada a sobre.

Bon profit! i ben aviat n'hi haurà d'altres

podem disfrutar d'aquesta recepta i d'altres, gràcies a l'aportació de la Raquel.

Fira d'intercanvi Mieres

2008-10-29T18:50:00.004+01:00

No sé si realment, això de l’intercanvi, quan ho feien els nostres avantpassats, anava tan i tan malament, i és per això que es va haver de començar a funcionar amb diners, haver de treballar, els horaris ..., però és que ara no es pot fer res ni anar enlloc sense diners.
Hem anat d’un extrem a l’altre i totes les masses piquen.
L’esperit d’un fira d’intercanvi no és el de voler tenir, sinó el de poder aconseguir. El voler tenir només crea ambició i aquesta comporta avarícia; en canvi, quan aconseguim una cosa sol ser una necessitat. Per tant, hauríem d’intentar intercanviar molt més que objectes innecessaris. No es tracta d’anar omplint la bossa per sentir-nos satisfets, també ens hi podem sentir quan ens canten una cançó, ens fan una abraçada, ens expliquen un coneixement o, si més no, si podem quedar un altre dia...
L’alternativa de l’intercanvi no és viure en un conte de fades un sol dia, és desconnectar del valor econòmic de les coses i “desenganxar-nos”de la societat de consum que ens té tan absorbits, per anar-ho escampant en el nostre entorn i així anar engrandint els cercles fins que es toquin.
Ho hem de convertir en una manera de viure, sense pretensions de tenir, perquè l’únic que fa és crear poder i corrompre.

AUTOGESTIÓ, ACTIVITAT, QUE LA VIDA SEGUEIXI VIVA I QUE ELS SOMNIS ES FACIN REALITAT.
DONAR PER PODER REBRE.
REBRE PER PODER DONAR.

per més informació clica sobre el títol

Hasta las huevas

2008-10-27T23:16:00.001+01:00

ésplendid curt d'animació, fet per citoplasmas amb el suport de veterinarios sin fronteras.

sobre les consequencies socials i ambientals de la producció intensiva del salmò a les psicifatories de Chile.

Què fa un salmò a Xile ?.... mireu-lo i podeu deixar la vostra opinió.

per veure el vídeo, clica sobre el títol

1r Aniversari de MERCASOL, felicitats!

2008-10-27T16:44:00.007+01:00

MERCASOL, La Botiga de Trèvol, per celebrar el seu 1er. aniversari ens convida :

Dijous 30 d’ octubre a les 19 h Cinefòrum sobre el Cafè de Comerç Just i posterior tast de cafès de Mèxic, Colòmbia, Tanzània i Nicaragua.
Dimecres, 5 de novembre a les 19 h Mostra de cuina amb ingredients de comerç just.
Dimarts , 11 de novembre a partir 18,30 degustacions de productes de Biosoy ( begudes de soja seita, tofu,.) i s`obsequiara amb un receptari fins exhaurir existències.
Divendres 14 de novembre a les 19 h Conferència sobre l’ elaboració de la cervesa artesana a càrrec de la CCM Companya Cervesera del Montseny i posterior tast de cerveses.
Dissabte 22 de novembre a les 12 h Xocolatada ecològica, organitzat conjuntament a Barnamil.

Totes les activitats tenen aforament limitat i es realitzaran al c/Portugal,2 de Barcelona, a excepció de la Xocolatada que és farà davant del mercat de Felip II

Ja veieu, tenim una agenda ben complerta...

Quiero ser tortilla

2008-10-19T17:49:00.001+02:00

"Quiero ser tortilla" és un vídeo d'animació elaborat per Citoplasmas amb la col.laboració i suport de Veterinarios sin Fronteras. El vídeo aborda la problemàtica de l'ús energètic dels aliments.

per accedir al vídeo, clica sobre el títol del missatge

Guia Roja y verde

2008-10-19T12:09:00.000+02:00

Ja ha sortit la actualització de la Guia Roja y verde d'aliments transgènics,editada per Greenpeace.
És la 4ª actualització i amb data d'octubre 2008.

Si és del teu interès hi pots accedir des de el títol del missatge, clica a sobre i ja ho veuràs...

Com ho volem fer?

2008-10-18T17:20:00.000+02:00

Les persones interessades en el projecte

anem definit i construint

en comú EL BORRÓ.

Totes les aportacions són interessants,

totes les decisions són replantejables,

totes les veus són importants...

i totes les mans són necessàries.

En Assemblea anem prenent

les decisions de la cooperativa i

setmanalment fem la comanda

i recollida de productes.

Què estem fent?

2008-10-18T16:23:00.001+02:00

Des de fa més de 4 anys fem créixer

una cooperativa de consum

a Sant Andreu, anomenada El Borró

"gemma que surt del tronc i les branques i que conté allò

que esdevindrà branques, fulles i flors".

Ja ho veieu... ben regat promet molt un borró, oi?

i ens agradaria molt que féssiu créixer El Borró

amb nosaltres.

Què volem ?

2008-10-18T16:18:00.000+02:00

Canviar els nostres hàbits,

consumint allò que necessitem

i no el que ens dicta el sistema.

Saber que mengem.
Evitar càrregues en el preu del

producte pel transport,

embalums, publicitat, etc.

consumint productes locals.

Satisfer les nostres necessitats

de manera solidària:

intercanvi, compra col.lectiva...

Sabies que....

2008-10-18T16:03:00.000+02:00

amb la majoria de productes que comprem estem enriquint multinacionals molt poderoses que imposen un model agroindustrial que dóna prioritat als beneficis econòmics d'uns pocs per damunt de la defensa del medi ambient, la salut i la justícia social...

com a persones consumidores tenim una part de responsabilitat en el detiorament ambiental, així com en les relacions injustes que s'estableixen entre camperols/es i treballadors/es. i les multinacionals que comercialitzen el que ells produeixen...

la major part dels aliments elaborats que trobem al mercat són de baixa qualitat nutritiva. estan carregats d'edulcorants, pesticides, adobs químics, embolcalls innecessaris, etc. i són nocius per a la nostra salut i per a la vida ( la terra, l'aigua, els altres éssers vius, etc.)

hi ha altres maneres d'obtenir els productes i serveis que necessitem. que són més sanes, barates,ecològiques i solidàries. com les cooperatives de consum, la compra de productes de comerç just, les xarxes d'intercanvi...